Però sobretot és val del to: "el recitat en veu alta, l'emoció vibrant" de què parla R. P. Balasch en el pròleg i que dota el text d'un to solemne i arcaic, nobilíssim: els paral·lelismes, els vocatius emfàtics, les diverses persones narratives, són recursos que sembla que dissolguin el que hi pot haver d'anècdota i que accentuïn el caràcter comú i universal del sentiment [...] Perquè aquests poemes volen també, encara, reproduir el cicle d'una experiència amorosa a què fa referència el títol: la del desengany polític, que converteix, d’alguna manera, l'amor en refugi i en l'única seguretat possible. És una experiència dels límits: maduració o derrota, tant se val.

(Ramon Pla i Arxé. El País, 13 de juliol de 1989)