La darrera vegada que ens vam veure, estava espantat pels amics que encara no se li havien mort, però, tanmateix, bevien massa i ell bevia per oblidar-ho. Aquests nens de casa més o menys bona que es van trobar a la primera línia de l’antifranquisme cultural, bevien per estètica, perquè beure era una manera d’escapar-se de la degradació moral, de practicar la dissidència des d'un cert aristocratisme de l’esperit. I vam parlar dels seus viatges per l'Àfrica, de la seva amistat amb determinats líders de les ex-colònies portugueses, de Fidel Castro i el seu cas, d'un vell anarquista que havia conegut prop de Lió en un dels seus viatges, de la Conca de Barberà —on, finalment, ha arrelat— i de projectes comuns que mai no han arribat a fer-se.

"Pel poder d’un mot// reprenc la meva vida" va escriure Paul Eluard en un cèlebre poema titulat Llibertat. José Agustín Goytisolo considera que la llibertat és Más que una palabra, títol d'un poema dedicat a Oriol Solé Sugranyes amb uns versos que diuen: "La libertad si quieres será tuya// pero// sólo por un momento// porque cuando la tengas// se escapará riendo entre tus manos// y tendrás que buscarla y perseguirla// por las calles ciudades praderas y desiertos// de todo el vasto mundo// porque se deja amar únicamente por amor por ganas// porque ella// es más hermosa que una pluna al viento".

Ahir, Dia del Llibre, la Universitat de Barcelona va retre homenatge a José Agustín Goytisolo. Molts, sense ser-hi, hi érem.

(Del llibre Retrats contemporanis)