Rosa Planas (Palma, 1957). Escriptora i crítica literària.

L'any 1979 es llicencia en Filosofia i Lletres, secció Filologia Hispànica, per la Universitat de les Illes Balears i, el 1997, en Filologia Catalana a la mateixa universitat. Els seus inicis literaris els trobem en els llibres de poesia Letras de Lluvia (1982) i Regreso a Belvedere (1993). En el terreny de la poesia també publica Calendari íntim (2015). Com a novel·lista és autora de les obres L'orador dels ocells (1999), Abraham Savasorda (2001, I Premi Alexandre Ballester de narrativa curta), Les màscares de Florència (2004), La ciutat dels espies indefensos (2006), La veu de la caputxa (2011) i Nòmina encriptada (2014, Premi Ciutat de Manacor 2013). També exerceix la crítica literària, principalment des del punt de vista de l'onomàstica i el judaisme i, d'aquesta manera, és autora dels títols Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003) i Literatura i Holocaust (2006). Cal destacar, també, el seu vessant lul·lista, com queda palès en les obres Ramon Llull i l'alquímia (2014) o Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc (2017).

Rosa Planas fou membre del consell de redacció de la revista Lluc i secretària de redacció de Segell. Revista d'història i cultura jueves. Col·labora habitualment en el diari Última Hora de Balears, a la secció "Tribuna", on se centra especialment en temes de cultura, actualitat i art. També realitza amb periodicitat reportatges especialitzats sobre patrimoni. L'any 2015 va rebre la distinció de l'associació Amics del Patrimoni, per la seva tasca en defensa del patrimoni cultural i artístic de Mallorca.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació i biografia: Rosa Planas.
Fotografies: Arxiu personal de l'autora.