Malgrat les nombroses obres que s'han publicat, molta gent avui no té clara la definició del mot xueta. De fet, en aquest llibre, entendrem per xueta els portadors dels quinze llinatges (Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls) que la tradició popular , tant escrita com oral, ha determinat. Si més no, ens referirem sovint als llinatges Moyà, Sureda i Galiana que compartiren històricament el mateix destí dels quinze, però que no quedaren estigmatitzats socialment. Cal entendre per xueta els descendents de conversos, residents al barri del Segell, les gramalletes dels quals foren renovades l'any 1755 i que, bàsicament, patiren la darrera embranzida de la Inquisició (1677-1691).

1. PRÀCTICA DELS MALNOMS

L'antroponímia és una branca de l'onomàstica que estudia els noms de persona, tant els de baptisme com els de llinatge; i també s'ocupa dels noms oficials i dels no oficials. Fent part d'aquests darrers es troben els malnoms, els quals no són més que noms extralegals, que hom empra per diferents motivacions, especialment per distingir entre les persones a través de les seves qualitats, defectes, aspectes de la personalitat i descripció física.

Els estudiosos dels malnoms han abordat el seu estudi sobretot des d'una perspectiva lingüística, és a dir, etimològica i morfològica. Freqüentment, s'han classificat pel contingut semàntic i per l'estructura morfològica, però ben sovint hom ha oblidat la perspectiva històrica i la cronologia del mot. L'antroponímia no és una ciència exacta i sobre ella influeixen i conflueixen elements que són totalment aliens a l'estructura interna de la llengua que ha generat aquestes formes identificadores. El malnom, en tractar-se d'un element extern a la legalitat, pateix en major manera les transformacions que generen el canvi (variacions gràfiques, formals, àdhuc de significat).

(De la "Introducció" al llibre Els malnoms dels xuetes de Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner, 2003, p. 12)