ESTADI DE FUTBOL (MALLORCA)

La llum dels focus cau a plom sobre l'estadi. El partit començarà d'aquí a mitja hora. Els empleats han regat la gespa que, erecta i grassa, sembla tornar-se contra l'ombra dels qui caminen acceleradament dibuixant les ratlles, atansant les xarxes de les immenses porteries buides. La humitat ombrívola s'escola pels passadissos dels vestuaris d'on fuig un xiuxiueig de veus crèdules. La gorga potent de l'entrenador de l'equip local és aflautada, però freda com un bisturí de metge. Enfila les darreres instruccions entre juraments i prosopopeia. Mentrestant, l'equip mèdic controla les dosis de carburant i el massatgista escalfa, amb mans de jugador de pòquer, els turmells adolorits d'alguns que senten calfreds en contacte amb l'esprai adormidor.

A les grades, els periodistes ocupen el seu lloc. La majoria fumen amb despits, com odiant la cigarreta. Les volves blanques, com l'encens de les esglésies, es van elevant per sobre les escales, irradiant llargs dits que semblen voler estrangular els utillers que asseguren les sortides. Els policies, amb vestits fluorescents, adopten sobre la gespa l'aparença de lloros arrenglerats en gàbies de ferro. De moment, parlen distesos sobre les possibilitats de marcar que té l'estrella més ben pagada de l'equip. Fora de l'estadi, la muntada, sobre cavalls inquiets, guarda la ronda.

Una amenaça de pluja es col·loca, hostil, entre la lluna i la torre mentre la gent comença a entrar. El silenci cau com un anestèsic sobre les tovalloles que, sense cura, s'amunteguen en el vestidor sud. La tropa es prepara. L'equip arbitral comenta algunes jugades polèmiques dels darrers partits. La premsa taca el gris de l'uniforme arbitral amb els seus comentaris, clava els ullals a cada distracció, a cada somnolència enmig del frec de l'envestida.

(Fragment del llibre La ciutat dels espies indefensos. Barcelona: Planeta, 2006, p. 7)