—En Pere Martí ha venut més de 45 mil exemplars dels seus llibres. Té al mercat 12 obres de literatura infantil i ara ha tret al carrer el seu darrer llibre La Mariona Perquès publicat per l'editorial Lynx. Pere Martí té una llarga trajectòria en el món de la literatura, però perquè has tingut una especial preferència per la literatura infantil?
—Com m'he dedicat al món de l'ensenyament? Doncs sempre he estat en contacte amb gent jove i això em va fer llegir molts llibres infantils i juvenils, m'interessava per l'alumnat. Això va fer que comencés a fer crítiques literàries. Més endavant em va portar a escriure llibres per nens i nenes. M'ho vaig passar tan bé escrivint el primer que va ser Griset la història del gat que tenim a casa, que vaig continuant publicant.

—Què expliquen els llibres d'en Pere Martí?
—Són llibres de base realista. Explico coses de la vida quotidiana. Coses que els nanos es poden trobar en el món que els envolta. Fonamentalment la primera funció de la literatura juvenil i infantil ha de ser divertir, però també hi ha una tradició molt antiga: que serveixi per formar. Tot i així els autors procurem que no sigui una cosa excessivament didàctica, però sempre hi ha un missatge darrera. El que es repeteix en la meva obra és el respecte per la natura i per la gent que tenim al voltant i les diverses maneres de ser i de pensar.

—La Mariona perquès és el llibre que acaba d'editar. Què hi trobarem?
—Hi trobareu unes il·lustracions magnífiques d'en Jordi Malet. Crec que és un llibre que pot agradar a tothom, és entenedor de llenguatge i té un toc divertit. En el conte hi trobareu un cant a la lectura, una manera d'engrescar a llegir. La Mariona un dia pregunta a la mare 'Per què he d'aprendre a llegir?'. La mare li ha d'explicar per què és tan important. Aquest és el missatge.

—I per què és tan important?
—En tota educació és fonamental entendre el que llegim. Si no convertim els alumnes en bons lectors, fracassen en molts altres àmbits. Si no ets bon lector no entendràs els anunciats de matemàtiques, socials o qualsevol disciplina i et trobaràs amb moltes dificultats.

—Els nostres infants tenen prou costum de llegir?
-S'està fent un esforç gran des de l'escola. Però les enquestes europees diuen que el nivell lector de l'estat és dels més baixos d'Europa. S’està intentant resoldre des del món de l'ensenyament, però crec que les nostres autoritats encara no són prou conscients de la importància que té la lectura i com s'ha de potenciar. És paper de l'escola fer llegir perquè els nens a casa no ho fan. Però si des de casa no es potencia, el pes sol de l'escola no és suficient. Cal que des de ben petits els pares, avis o germans grans llegeixin als nens cada dia abans d'anar a dormir.

—Com afecten les noves tecnologies a la lectura?
—Han creat una nova perspectiva. Els nanos llegeixen i escriuen molt per internet. Ara, hem de veure com escriuen, els hem de fer entendre que hi ha registres diferents i que hem de fer servir un llenguatge determinat depenent a qui s'adrecin. Les noves tecnologies si les sabem mesurar i reconduir crec que afavoriran la lectura i el món del coneixement.

—Sembla que l'ensenyament potencia cada vegada més les branques científiques i tècniques, què passa amb les lletres i perquè sembla que no es valoren d'igual manera que les ciències?
—Estem en una societat molt materialista i de la immediatesa. La part científica es veu com una manera més fàcil de guanyar-te la vida. Mentre que les ciències del llenguatge i humanes es veuen com una cosa de lleure. Això passa des del segle XIX, l'Auca del senyor Esteve ja parla d'això. Hem de fer entendre que si no es tenen uns valors, uns coneixements més amplis, més humanistes, s'acaba sent una persona molt reduïda. Hauríem de potenciar la cultura més de lletres, però és veritat que la societat no ens hi porta, ni els mitjans de comunicació tampoc.

—Es potencia prou la literatura en català?
—Tenim molt bons autors, però crec que en literatura infantil i juvenil costa molt que et tradueixin, no tenim una projecció, perquè les institucions no han acabat d'ajudar a fer-la visible.

—Precisament per això, pot ser que hi hagi autors que decideixin escriure directament en castellà?
—Això passa des del segle XIX, molts autors i músics han estat temptats perquè escriguin en castellà. Un exemple va ser Narcís Oller que ja va haver de justificar a Benito Pérez Galdós perquè escrivia en català i no en castellà. Ha anat passant sempre, li va passar a en Serrat, ara amb la Trinca, sempre hi ha ofertes. Moltes vegades després, qui canvia, se n'ha de penedir. Per tant, caure en aquesta temptació, que canviant de llengua tindrem més sortida, és una falsedat absoluta. Els grans autors de la literatura universal, són els que partint de les realitats properes parlen de sentiments universals. Si perdem aquesta visió ens convertirem simplement en el que alguns pretenen, en una província espanyola i acabarem sent un dialecte del castellà. Amb aquesta idea de globalitat ens volen vendre que ets universal si parles espanyol. Ets universal quan parles moltes llengües, no pas els que són absolutament monolingües, perquè no saben ni volen aprendre res més.

—Tota aquesta realitat, com es veu traduïda al món de l'ensenyament?
—Aquí encara tenim un alumnat molt catalanoparlant i en general són nanos oberts que ja els està bé aprendre bé el català. Jo els dic, que com més llengües parlin millor, perquè tindran més mons oberts. Ara bé, els dic que tinguin present qui són i d'on són, perquè si ells no fan d'ambaixadors de la vostra llengua i cultura qui ho farà? Quan trobes algun alumne reticent, veus que ve de qüestions ideològiques que provenen de la família, d'aquell pare o mare que diu 'para lo que te va a servir el catalán'. Però en són pocs. També cada vegada veus més nens que volen aprendre el català, perquè pensen que saber la llengua els ajudarà a millorar.

—Els nens magribins estan més oberts a aprendre el català?
—En general sí. Tenen menys prejudicis. També hi ha ajudat que molts d'ells també són bilingües i entenen més bé la situació d'aquí. A més aquestes qüestions no se les plantegen tant, perquè les seves preocupacions són més de supervivència.

—Què li semblen els canvis que s'estan produint a l'ensenyament català?
—El que més criticaria és que es fan amb precipitació. No pot ser que ens els últims anys s'hagin fet tants canvis de models d'ensenyament. No pot ser que mesures que tenen tanta repercussió com la sisena hora a l'escola s'apliqués sense pensar en les conseqüències. No pot ser que es dongui per fet el calendari escolar sense fer-ne un debat a fons.

—Com veu el futur de la nostra llengua?
—Jo sóc optimista. Crec que tenim vida per anys, ara, és veritat que si tots plegats no fem un esforç de fer veure la importància de defensar una llengua ben diferenciada de les que tenim a la vora, el català es pot acabar convertint en un dialecte del castellà.

(Maria Muñoz. "Pere Martí i Bertran: catedràtic de llengua i literatura a l'Institut Eugeni d'Ors i autor de literatura infantil i juvenil", 7 dies (Vilafranca del Penedès), 10 de desembre de 2009)