"Però com que tard o d'hora tot arriba, també va arribar el bon temps i, com l'any anterior, la tortuga va acabar la hibernació, i en Hans la va tornar a agafar, a acariciar. I li va explicar tot el que havien preparat, aquell hivern, perquè pogués tornar a casa seva, amb altres tortugues, a aquell sol que escalfa tant i tant que et crema la pell.

-Però com que tu tens closca, no et deus cremar gens ni mica -li va dir com a cloenda.
I va fer com l'any anterior: la va ensenyar als pares, li va començar a posar poma i enciam, li va netejar el bassiol ben net i l'hi va omplir...
I, al final de juliol, va dir a la senyora Hasselbach que aquell any ja no s'hauria de preocupar de la tortuga, perquè se n'anaven de vacances al seu país i se l'emportaven per deixar-la-hi.

El dia de marxar -dos cotxes en comptes d'un aquell estiu-, i ben carregats perquè anaven a un apartament veí del que llogaven els oncles des de feia una colla d'anys, en Hans es va posar la caixa de cartó a la falda, amb la tortuga i un trosset de poma, i va dir que ell en tindria cura.

El viatge se li va fer llarg, però finalment van arribar a la Costa Brava. Es van instal·lar. L'endemà, perquè l'animal no patís més i perquè en Hans se'n moria de ganes, després d'una telefonada del pare per concertar l'hora, se'n van anar cap a Garriguella, cap al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera.

Els va rebre en Jaume, el responsable amb qui el pare havia tingut els contactes, el qual els va dir que els ho explicaria tot la Cesca, perquè així ho podria fer en alemany, i en Hans ho entendria més bé."

(Fragment de La tortuga d'en Hans. Barcelona: Barcanova, 2004, p. 41-44)

* * *