"Així que va sortir del bosc, va veure els camins lluir en la fosca. Formaven una gran creu i tenien un arbre immens en un dels vèrtex de la cruïlla. 'Potser hi hauré de passar la nit', va pensar. I s'hi va encaminar. A mesura que s'hi va anar acostant, es va anar convencent que es tractava d'un roure, un roure gegantí com no n'havia vist d'altre. Sort que la veu modulada i rítmica dels tòtils, neta com un picarol, endolcia el lloc i l’hora; i sort, també, que hi havia un cel serè a més no poder, perquè si hagués estat una nit tapada i silenciosa, li hauria fet por de refugiar-s'hi. L'avi de l'Eloi i d'en Ramon sempre deia que els roures atrauen els llamps.

Quan hi va ser gairebé a tocar li va venir un glop d'enyorament. Va veure en Ramon i l'Eloi amb l'avi endinsant-se en un bosquet, potser per anar a collir maduixes... El miratge se li va desdibuixar, però encara va tenir temps de preguntar-se què devien fer. No es podia pas imaginar que estaven esperant que arribés Sant Joan per poder-se quedar a casa dels avis de prop (encara que els pares se n'haguessin de tornar perquè ells no tenien vacances), per buscar en Griset, per esperar-lo. No es podia pas imaginar que en Ramon havia dir, el darrer cap de setmana, decidit, segur: 'Em sembla que aquest anys en comptes de passar les vacances d'estiu a cals avis de lluny, si no ha tornat en Griset, les haurem de passar aquí, a cals avis de prop'. Una ombra entre l'ombra, que es va esquitllar tronc amunt, el va retornar a la realitat. Es va acostar al tronc. Sota la volta de brancam i fullatge diríeu que hi brillava una constel·lació diferent: hi va reconèixer les boletes de vesc, l'esperit de l'arbre, com deien tantes tradicions. A ell li van fer l'efecte de diminutes cuques de llum tot just encenent-se.

S'hi va enfilar, com atret per aquella lluminositat tènue i màgica, potser també per la curiositat de l'ombra que, n'estava segur, l'havia precedit. A la primera enforcadura, un veritable arbre naixent d'un arbre, hi va veure un forat prou ample com per entrar-hi ell i quatre com ell. Va dubtar de si obrir el farcell o no, per agafar-ne el flabiol, però finalment no ho va fer: anar sempre a la segura li va semblar impropi d'un gat aventurer. S'hi va endinsar, decidit. El forat tirava avall, com si es dirigís cap a les arrels. Hi va baixar fàcilment, perquè es va deixar anar per una rossolera que el va conduir a una cavitat on brillaven dos ulls que de seguida es va adonar que eren d'un vell gat mesquer enorme, que sense donar-li cap mena de benvinguda, però tampoc sense rebre'l amb esbufecs, li va fer una pregunta triple:
-Qui ets, d'on véns, on vas?
-Bona nit i bona hora. Sóc en Griset, vinc del sud i vaig a l'aventura.
-En Griset l'encantador?
-Jo més aviat diria en Griset l'aventurer.
-I quina aventura busques?
-La de tants éssers vius que han anat a la guerra i han guanyat mil batalles, que amb la seva força han superat mil barreres per salvar princeses de somni, que han lluitat contra mil perills inimaginables per tornar rics i poderosos amb els tresors conquistats.
-Doncs em sembla, Griset, que t'has equivocat el camí, perquè aquí només et podem oferir batalles contra la ignorància, la superació de tu mateix i tresors intel·lectuals.
-On sóc, doncs?
-Ets al llindar d'una de les entrades al reialme de la Saviesa, concretament a la porta de la Paraula. Per continuar has de tenir clar que t'has de despullar de tota violència, de tota força física, de tot odi que poguessis guardar al cor, de tot allò que no pugui sorgir de la teva ment, del teu enginy, de la teva capacitat dialèctica. Si decideixes quedar-te, podràs intentar entrar per alguna, o per cadascuna, de les tres portelles en què es divideix la porta de la Paraula. No les guarden lleons ni dracs, ni gossos de set caps, ni guerrers armats. En una potser hi trobaràs una velleta o un savi despistat, en l'altra potser un blauet o un esquirol, colrats per la intempèrie i el sol. Per entrar-hi hauràs de ser un elegit i per ser un elegit hauràs de limitar-te a respondre les preguntes que et faci el guardià de torn. Si hi entres, en sortiràs amb tots els coneixements que els éssers vius hem anat elaborant al llarg dels segles, i seguim elaborant; uns coneixements que ajuden el pagès en les seves collites, el pescador a orientar-se per a la pesca, el ratolí o l'àliga a saber què necessiten per menjar, les estrelles quan han de sortir o quan han de minvar. Per cada porta que superis, ja no se't resistirà res del que inclou, i si les arribessis a superar totes tres... Deixem-ho, que n'hi ha tan pocs que les puguin superar! Ja ho veus, Griset, d'aquí només en pots sortir ric en paraules, ric en coneixements, ric en saviesa."

(Fragment d'En Griset aventurer. Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor, 2000, p. 40-44)

* * *