—Quina és la distància entre la legalitat i la realitat a l'ensenyament secundari?
—A nivell general, la legalitat és massa teòrica, massa feta de despatxos, i segurament per això no acaba de tenir en compte les necessitats de l'alumnat i del professorat d'avui. En el camp de la literatura, hem de parlar d'una distància molt gran, ja que les declaracions a favor de la literatura que trobem als currículums d'ESO i de Batxillerat, a la pràctica es concreten en el fet que a l'ESO no hi ha cap curs específicament dedicat a la literatura, i al Batxillerat, que sí que hi és, ha estat reduït a dues hores lectives, com també ho ha estat el curs de llengua tot sigui dit, fet que pot arribar a estigmatitzar l'assignatura i a convertir-la en una matèria de segona, popularment anomenada 'maria' en l'argot de la professió.

[...]

—Quins ajustaments hem de fer per sentir-nos satisfets?
— Un de fonamental: fer un ensenyament més individualitzat. I amb això no vull pas dir anar rebaixant nivells. Més aviat vull dir oferir sortides a aquell alumnat que per raons molt diverses no pot seguir un ensenyament tan teòric com el que encara tenim; o que no valora la importància del coneixement, perquè el seu entorn és gairebé analfabet; o que simplement no pot seguir tantes hores de classe perquè té algun trastorn (hiperactivitat, desequilibris de personalitat...). L'escola integradora és necessària, sempre que hi hagi els mitjans per poder-la fer operativa i útil, no quan no es pretén altra cosa que entretenir o 'guardar'.

—Què demana la societat sobre la formació lingüística dels estudiants de secundària?
—Que els futurs homes i dones del país se sàpiguen expressar amb correcció, tan oralment com per escrit, i que tinguin una bona capacitat lectora, perquè puguin ser ciutadans amb opinió i lliures, i no la massa manipulable i sense criteri que es deixa arrossegar pel primer anunci que veu o pel primer equip que li toca fibres no necessàriament esportistes, quan no és per coses i idees encara més greus i rebutjables.

(Daniel Casals. "Entrevista a Pere Martí", El 3 de Vuit (Vilafranca del Penedès), 30 d'octubre de 2009, p. 68-69)