Enric Lluch (Algemesí, 1949), neix el dia 1 de gener a la una de la matinada. Segurament, la dèria per la puntualitat li ve per aquesta circumstància. Estudia Primària i Batxillerat Elemental als Escolapis del seu poble. En acabar, abandona els estudis durant un any per qüestions familiars i treballa com a paleta. Gràcies a uns amics del seu pare, continua estudiant el Batxiller Superior i l’anomenat Preuniversitari a l’institut José de Ribera, de Xàtiva, en la branca de lletres perquè ja no quedaven places en ciències. Al José de Ribera està en contacte amb Ángel Lacalle, professor depurat pel règim de Franco, natural de Sòria i deixeble d’Antonio Machado. El professor Lacalle li descobreix, gairebé d’amagatotis, els autors de la Generació del 98 i, sobretot, els poetes del 27 i li marca el camí per dedicar-se a la literatura.

Des dels divuit anys forma part dels moviments JOC i JARC i en diversos grups teatrals d’àmbit comarcal. Es matricula a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, en l’especialitat d’Història i rep classes dels professors Miquel Tarradell, Antonio Ubieto, Joan Reglà i Emili Giralt. Forma part del seminari d’Història Medieval i  col·labora amb el SIP (Servei d’Investigació Prehistòrica). Amb els estudis acabats, es dedica a l’ensenyament durant més de trenta anys. Enceta estudis i col·laboracions amb Domingo Fletxer sobre llengua i cultura iberes i amb Gerardo Pereira sobre interpretacions i traduccions d’inscripcions funeràries romanes.

L'any 1991, Enric Lluch publica Potosnàguel i, des d'aleshores, escriu i publica més d'un centenar de llibres de literatura per a joves i infants i ha estat guardonat amb nombrosos premis. És autor, entre molts altres, de títols com El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola (1992, Premi Samaruc), Contes de les coses que pengen del cel (1996, Premi Joan Amades de Literatura Infantil), L'àngel Propulsat i el dimoni Emplomat (1997, Premi Vicent Silvestre del 1996), Eugeni, un geni mal geni (1997, Premi Samaruc del 1998), Si la gran deessa ho vol (2002, Premi a la Creació Literària de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), La Germanor del Camí (2007, Premi Enric Valor de Narrativa juvenil del 2006), Temps de conquesta (2007, Premi de Novel·la Històrica Juvenil Far de Cullera), El servidor de l'alquimista (2008, Premi Ciutat de Torrent de narrativa juvenil del 2007), Els xiquets de la gorra (2013, Premi Carmesina de narrativa infantil) i Les mares de Valèria (2020, Premi de Literatura Infantil de Meliana del 2019). També és autor de les novel·les Després del silenci (2010, Premi Literaris ciutat de Sagunt), El mundial de la Patagònia (2018, Premi de narrativa Ciutat de Carlet) i Negocis d'art i de guerra (2021, Premi de Narrativa Curta "25 d'abril" Vila de Benissa del 2020).

Al llarg de la seua trajectòria, a més dels premis literaris, ha estat guardonat amb els premis K-lidoscopi (Cullera), Porrot d’Honor de la Ciutat (Silla) i Guardó d’Honor de la Ciutat (Algemesí). Des de la dècada del 1990, participa en nombroses trobades amb escriptors i escriptores de literatura infantil i juvenil com, per exemple, les trobades de la Ribera, els Racontes dels Pirineus, la Multaqa de les tres cultures (monestir de la Valldigna), les trobades LIJ de Vilafranca del Penedès i les fires del llibre de Guadalajara (Mèxic) i de Bolonya.

El 2014, a proposta d’EU, va formar part del Consell Valencià de Cultura fins al 2019.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.