M. Montserrat Butxaca Fernández neix una nit de Sant Joan de 1962 a Puig-reig. Hi passa la infància i l'adolescència alternant llargues estades a la Colònia Guixaró, on resideixen els avis i tiets paterns.

Escriu des que té ús de raó. Les llargues tardes d’estiu a les galeries d’una colònia tèxtil són un paradís particular per a la lectura i l’escriptura, una passió que desenvolupa voltada d’una gent senzilla i afectuosa, gaudint de la riquesa d’un entorn rural i d'una saviesa particular. En aquesta etapa pren forma un món interior que estarà sempre vinculat al paradís d'infantesa, a la felicitat i a la relació especial amb l'escriptura. Aquesta afició també té a veure amb l'avi i el besavi materns, dels quals se'n conserven poemes. A l'avi Francisco, a més, el recorda escrivint al seu despatx.

Estudia BUP i COU a l’institut Guillem de Berguedà. Ja aleshores guanya el primer premi literari, un accèssit al Mossèn Josep Armengou de la ciutat de Berga amb l’obra Capvespre de setembre. El 1984 es casa i el 1986, per motius laborals, trasllada la seva residència a Puigcerdà, on neix la seva filla Cristina. Després d’una estada de dos anys a la Cerdanya, retorna a Puig-reig, lloc on viu en l’actualitat. Mai no deixa d’escriure i, el 1996, rep el Premi Caterina Albert i Paradís per Els oracles del silenci. Des de llavors ha rebut, entre d'altres, el Ciutat de Tarragona (Ramon Comas i Maduell), el Bernat Vidal i Tomàs, el Pare Colom, el Jacint Verdaguer, el Jordi Pàmias, gràcies als quals han sortit a la llum nou poemaris de l'autora.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per Jordi Vilaprinyó, Teresa Borràs i Maria Rosa Ribas i se n’han recollit poemes en antologies diverses com Eròtiques i despentinades, Les baules que falten o La terra sagna. També és mestre en Gai Saber pels Jocs Florals de Calella, per als quals fa el discurs de manteniment l'any 2014.

Actualment, continua vinculada a projectes culturals i literaris i treballa per la defensa de la llengua i la identitat catalanes. Les seves dues filles, Cristina i Carla, fruit del matrimoni amb Sergi Font, també estan relacionades amb la creació artística.

Administra el blog Els oracles del silenci.