A un nàufrag perdut a Maó

El sol ha calat foc a l’arena
de la teva platja, les petjades 
que hi deixares, prudent, per trobar
el camí del retorn, són incerts 
paranys, buits insondables replets
d’anònims viatgers, engolits
després d’altres inútils croades.
Inclement, sense alè i sense treva, 
al clarobscur balsàmic del cel
de tots les nits, deixo la lluna
infinita i el bes, com a far 
i encanteri, penyora i promesa
que enderrocaré els penya-segats
on s’estimba l’eco del teu nom,
i es badaran amplíssimes badies
per rebre’t al cim de la mirada.

Com les aus

Com les aus hem fugit d’aquest hivenr
                        melancòlic,

com les aus hem migrat, travessant mars
                        i incerteses,

Com les aus, cercant nius d’estiu intactes
                       i un temps nou,
replet de nits amb fars inextingibles.

Infertilitats

                       Camí d’enlloc, de tornada d’enlloc
                            t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.
                                                            M.Mercè Marçal

Des que ets absent, aquest amor menstrua
dolorosament, impúdic i cíclic,
lunar i desmesurat, com el salobre 
negant la terra i es beu l’aiguamoll
on bussejo tardes senceres, o 
planto paranys per capturar un vers
marí que no hagin devorat els peixos.
Tan se val, si l’esforç de sobreviure
a la nit de gegants sense memòria,
esquartera l’úter fèrtil dels mots.
Hi ha silencis que criden des d’oracles
mai revelats, i oblits insospitables
corcant avingudes assolellades.
L’absència esdevé un nus imperfecte.
Cap frontera pot separar les òrfenes
mans d’aquells que es busquen, cap duana
pot taxar un pleniluni de mirades.
Em dessagno a l’exili dels poetes
-vella intempèrie- fa tan fred fora 
del teu cos. Si tornes de matinada
habita’m, que el meu nom és casa teva.
Tanca els ulls, i mira dins els meus somnis, 
infinitat de camins ens contemplen.

(Cartografia d'un naufragi. Perpinyà: Òmnium Cultural, 2008.)