Insomni

Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l’enyor.

I l’insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d’un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l’oblit...Goteges
pels porus , lletra a lletra.
                                           Et salinitzes.

Atzar

Amb fil de seda ordeixen les mans
sanefes d’estranya simetria, 
com un presagi de llum a l’ombra
espessa de rústecs canemassos.

Així en d’altres mans, tindrà l’atzar
el present d’un esguard sense excuses, 
la ventura de perdre’s brancatges 
endins, d’un jardí entre boires, o 
vagar pels meandres de l’enigma,
i interrogar el blanc nu del llenç, on
tot és dit i tot resta per dir.

(Angle de deriva. Palma: Moll, 2013.)