Oriol Vergés (Barcelona, 1939). Llicenciat en Geografia i Història, fins l'any 1999 compagina la docència amb l'escriptura.

És autor d'una important i prolífica obra per als joves lectors: publica narrativa, narrativa breu, novel·la històrica, teatre i llibres didàctics, i col·labora a les revistes Tretzevents, Cavall Fort i Rodamón. La seva obra és decisiva en la represa de la literatura infantil i juvenil en català que té lloc a partir de finals de la dècada de 1960. Des de bon començament la seva trajectòria és reconeguda amb els principals guardons: Premi Folch i Torres de 1977 amb La ciutat sense muralles (1978), Premi Joaquim Ruyra de 1978 amb El superfenomen (1979), i quatre cops el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, pels títols L'abat Oliba (1976) i El superexecutiu (1978), i les col·leccions "Les arrels. L'aventura i la història" (1985) i "Una vegada hi havia..." (1989) respectivament.

Sempre en contacte amb el públic al qual destina la seva obra, escriu ficció sobre temes històrics, descriu els problemes entre el món adolescent i l'adult i fa una crítica de la societat de consum.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor i de l'arxiu de l'AELC.