Els herois contemplaven admirats el vestíbul del castell. Dues armadures sostenien sengles alabardes i franquejaven l'escala amb la paret recoberta per uns enormes quadres, que representaven dames enjoiades i cavallers de bigotis i barbes altives des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies.

En passar els herois pel davant dels dos alabarders de ferro, les armadures els saludaren amb una inclinació de les piques, amb tan mala sort, que una d'elles clavà un cop a la cèl·lula electrocatalítica d'en Frankenstein que, descompensat en la seva parla, arrencà a dir:

–Bo... Bo... Bo... Bo...
–Calla, infeliç! –cridà Super-Sam amb una gran manotada a l'esquena del monstre.
–Deixa, Super. No veus que així no aconseguiràs res?... L’has de compensar amb amor –féu la Blancaneu mentre, de puntetes, girava la cèl·lula del pols de la dreta amb molt de compte.
–Bo... Bo... Gràcies, noia, ara ja puc parlar normal... Bo... Bo...

04James Rond alçà la visera de l'armadura responsable de l'incident i, mirant l'interior buit, digué:
–Us tinc dit mi vegades que vigileu en saludar!

Picki, xafarder com sempre, grimpà a les espatlles d'Erik per veure el secret de l'armadura.
–Per les banyes d'un ren!... Aquí dins no hi ha res, Erik...

I tant s'inclinà al buit que hi hauria caigut de nassos si no l'arriba a sostenir pels peus el fidel Erik. Quan aquest el tragué, Picki es gratava la banya sencera del casc mentre repetia:
–Només he vist un mocador, molt gros, això sí, que ha desaparegut quan l'anava a agafar...

Quan pujaven l'escalinata, Blancaneu s'adreçà, amable a en James, bo i assenyalant amb el cap els grans retrats de la paret:
–Són els teus avantpassats, oi? ¿En saps els noms de tots?
–No, solament fins a la trentena generació d'abans meu.

Ketty, gelosa com de costum, ventà una empenta a l'heroïna de la caseta del bosc per situar-se al costat del seu adorat agent secret.
–Jo he entrat el seu llinatge a l'ordinador fins a la cent vintena generació... Així, els tinc de seguida a mà quan una revista del cor ens els demana per fer un article de xafardeig.
–Quina sort que té el senyor en conèixer els avantpassats –reflexionà la bruixa madrastra–, els meus són tots iguals, els gripaus i les granotes...

(Del llibre Els herois i els fantasmes)