Autors i Autores

Oriol Vergés

Oriol Vergés treballant a casa.
Oriol Vergés envoltat de lectors, durant una visita escolar.
Oriol Vergés durant el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, l'octubre de 2013. © Carme Esteve/AELC

Biografia

Oriol Vergés i Mundó neix a Barcelona l'abril de 1939. Creix envoltat d'estímuls humanistes i pedagògics, ja que el seu pare era professor d'història de la cultura a l'escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat, catedràtic de llatí a l'Institut-escola de la Generalitat, i va editar i traduir diverses obres dels clàssics grecs i llatins.

Estudia a l'escola del mateix barri, on excepcionalment per l'època, s'aplica el mètode Montessori. Més tard entra a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Geografia i Història. L'any 1965 comença la seva carrera docent impartint classes de geografia i història a l'escola superior. Dos anys més tard inicia l'aventura editorial a partir d'una proposta de l'editorial Tàber, amb la publicació de dos volums titulats Barcelona. El mateix autor ens diu: "M'hi vaig posar amb molta il·lusió tot i que no sabia res del món dels negocis. Era una època difícil, amb Fraga al Ministerio. Els originals tornaven amb múltiples ratllades en vermell. Tot i això, vam aconseguir de publicar una Història dels Països Catalans. Em vaig iniciar com a autor amb dos volums de la Història de Barcelona per a nens".

Seguidament l'editorial Teide, dirigida en aquells anys per Frederic Rahola, li encarrega diversos projectes. Publica Arrel (1968), la seva primera història de Catalunya, que és considerada innovadora per a la seva interpretació socioeconòmica dels fenòmens geogràfics i històrics. Posteriorment, l'editorial La Galera li demana d'escriure una novel·la amb fons històric adreçada a un públic juvenil. D'aquesta iniciativa sorgeixen Un català a la Manigua (1976) i La ciutat sense muralles (1978), que és guardonada amb el prestigiós Premi Folch i Torres del 1977. També publica les novel·les juvenils L'abat Oliva (1976), que obté el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1977, El superfenomen (1979), premi Joaquim Ruyra del 1978, El superexecutiu (1978), premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1979 i El superordinador (1980). En aquests darrers l'autor hi desenvolupa històries de caràcter satíric, desmitificant els herois moderns i ironitzant amb la societat de consum.

Empès per l'èxit d'aquests títols, comença la col·lecció "Les arrels. L'aventura i la història", editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat durant la dècada de 1980. En els vint-i-tres números de la col·lecció, Oriol Vergés repassa la història de Catalunya des de l'edat mitjana fins a la Guerra Civil espanyola, i obté novament el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, l'any 1985.

Durant anys compagina la feina de professor amb la d'escriptor. El contacte directe amb el jovent, a través de les seves classes i dels seus quatre fills, li permet conèixer de primera mà quins són els seus interessos i motivacions. Una constant en la seva obra és la transmissió d'una voluntat d'arrelament al país, de respecte i d'interès cap al passat, no només com a font de coneixement sinó com a base de la pròpia configuració d'un poble. Al mateix temps tracta sobre conflictes socials i familiars, i els problemes i friccions que es generen entre el món jove i adolescent i el món adult, amb títols com Quin curs el meu tercer! (1986), o Mònica, la de COU (1987).

L'autor mateix diu: "Considero molt interessant que els adolescents tinguin novel·les que reflecteixen la societat que els envolta, la del país, i que ells protagonitzen o bé en reben les conseqüències. I és que l'adolescent, per definició és crític, ferotge i apassionadament crític i realista perquè coneix molt bé el terreny que l'interessa trepitjar immediatament. És lògic, per tant, que l'adolescent s'identifiqui amb les situacions que l'autor narra i les contempli des de l'òptica de 'caçador d'injustícies', enmig de tantes arbitrarietats del món dels adults. No hi ha d'haver assumptes vedats, ni en el tema polític, sexual, de relació familiar o amb els companys i professors. El que sí que crec és que cal un tractament adequat. L'autor ha de connectar en la seva onda ficar-se en la 'moguda', i deixar la sortida oberta per no caure en la lliçó de 'moralina'."

L'any 2013 és el president d'Honor del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que se centra en la història i la ficció històrica per a infants i joves.