CLASSIFICACIÓ DELS AVIS

a) Avis i àvies sense cap "si no fos..."

Si els telefoneu els divendres o els dissabtes per la nit, sentireu el contestador automàtic. I és que han sortit a sopar i a ballar perquè encara dansen en la il·lusionada pista de la vida, barrejats amb les parelles d'entre els cinquanta i pocs anys i els seixanta i uns quants més.

Aquests avis solen dir, somrients, que si els anys es col·loquen bé, ben apilonats i equilibrats, n'hi poden cabre molts en una mateixa persona.

–Què dieu, ara. No sembla pas que els tingueu!...

Físicament, aguanten sense esbufegar gaire uns meravellosos pesos que oscil·len entre els tres quilos i uns centenars de grams –uns quilets que marranegen en veure per primer cop la llum del dia–, i uns tretze o quinze quilos d'uns néts que comencen a incomodar-se jugant amb els avis.

Les vèrtebres lumbars no grinyolen gaire quan s'han d'ajupir per a recollir les joguines dels néts massa consentits, i només senten el ròssec del reuma en cas de pluges perllongades, tot i que no aguantin els néts a coll.

–No és res, no és res, noia: un mal gest.
–Segurs?...

Un símptoma característic és el seu delit perquè els fills vagin de viatge uns quants dies. Això sí, un cop ells ja hagin fet el viatge de les vacances d'estiu.

–No patiu per res: la criatura estarà a mar de bé... Dormirà en el seu llit nou de casa dels avis.

Els resums bancaris únicament solen provocar alguns ensurts de curta durada, perquè l'avi i l'àvia tenen alguna de les poques deines estables que encara existien en la societat neoliberal.
En fi, els corresponen uns néts en l'edat ideal.

–És que són tan bonics i simpàtics...
–Saps, amiga meva? Te'ls menjaries a petons.

En l'ambient familiar no són freqüents els disgustos en el trinomi avis-fills-néts. Si de cas, els conflictes es deuen al fet que la segona generació de la família vol marcar un acotament a les activitats cinegètiques dels avis: la cacera de dies d'hores per estar amb els néts infants.

–Que els podríem tenir aquest cap de setmana? Han anunciat que farà molt bon temps.
–És que hauríem d'anar al repartiment de guardons del concurs que ha guanyat en Quimet.

I si els fills els deixen els néts, encara que plogui a bots i barrals, pels avis llueix un sol radiant.

–Ha trucat la teva mare. Pregunta si tindran en Marc aquest cap de setmana... No és perquè sigui la meva sogra, no t'ho creguessis pas, però és que aquest nen, a nosaltres no ens coneixerà!

També, però, passa el contrari:

–He trucat a la teva mare per si demà podrien tenir en Marc...

I no poden perquè l'àvia té sessió de ioga, piscina i el curset d'arts decoratives. I no li queda ni un minut, i ell ha d'anar al gimnàs i a una sessió plenària dels Amics de les Antigalles Infravalorades que durarà tota la tarda,

b) Avis i àvies amb algun "si no fos..."

Passegen pel camí, encara de bon transitar, que du dels seixanta anys llargs a la plaça amb els bancs orientats al sol dels "si no fos..." permanents. Els agrada explicar els seus "he passat un..." i les medicacions que prenen per a quan es torni a repetir el "si no fos...".

Aguanten en braços els néts més petits tot mirant cap a la porta del menjador per veure si ja torna el fill o la filla amb el sopar del menut. Alliberats de la dolça càrrega, seuen en la butaca de l'avi o de l'àvia, aquella que els néts juguen a col·locar en el lloc més inversemblant i incòmode del menjador.

Si els cau l'estoig de les ulleres fan un gest al néts perquè el culli i aquest, amorrat a la màquina, dissimula i segueix cruspint-se marcianets amb una fam extraterrestre.

–Que em pots fer un favor, maca?
–Un moment, que estic a mitja partida. "Aquests vells sempre tenen ganes de fer la punyeta" –pensa la néta, i l'expressió li ha sortit suau per casualitat.
–"Aquest marrec és un tossut i un malcriat" –pensa l'àvia.
–"Aquest marrec tindrà caràcter" –pensa l'avi amb una íntima satisfacció que la ganyota gairebé no pot dissimular. [...]

(Del llibre Els néts, són una propina?)