Edat de lectura

Els lectors a partir de 16 anys poden identificar-se fàcilment amb el jove protagonista de la novel.la, que experimenta unes vivències que marcaran profundament la seva adolescència i el seu futur.

Argument

Pere Molins, un noi que fa COU als Estats Units, decideix fer arribar al seu antic professor de català (en "Foques" i als seus amics de Barcelona els fulls, escrits durant el tercer curs a l'institut, on narra què li va passar i què el va fer decidir anar-se'n a estudiar a Greenville.
Als disset anys, en Pere vivia amb els seus pares i la seva germana en un pis de l'Eixample i passaven els estius al Masnou. Aquell curs s'inicià sense grans novetats; en un ambient alegre i despreocupat, va a l'institut on estableix una especial relació amb en "Foques" i els seus amics, la Mònica i en "Bufa". A casa, tot sembla anar bé: el pare treballa moltes hores, al matí en un banc i, a la tarda, en una casa de cotxes d'importació; la mare treballa en una botiga d'una amiga i la seva germana gran sempre fa la seva.
De mica en mica, els fets canvien la vida d'en Pere i l'obliguen a plantejar-se unes qüestions en les quals mai no havia pensat seriosament. A l'institut comença el que ell creu que serà el gran amor de la seva vida, i a casa descobreix que la relació entre els seus pares s'ha acabat i que han decidit refer les seves vides per separat. Aquesta situació personal li provoca una gran inestabilitat que fa que disminueixi indefectiblement el seu rendiment acadèmic.
Malgrat tot, el suport d'alguns adults com la Tata, els avis i el teixit de relacions personals que estableix el protagonista amb els dos mons, el familiar i el de l'institut, sofreixen canvis que ha d'assumir fins a arribar a entendre que no ha de dependre dels altres, que ha de decidir per ell mateix. D'una banda, sentiments com la timidesa davant de la sexualitat, l'estimació del pare i de la mare (figures protectores i estabilitzadores) es contraposen a sensacions com el desencís del primer amor o el desengany del paper dels progenitors. De l'altra, l'amistat amb els companys d'estudis, la confiança amb el professor de català i la amb la Tata es van afermant en la mesura que l'orienten i l'obliguen a escollir.
L'estret vincle entre en Pere i en "Foques" fa que el narrador-protagonista vulgui demostrar que entre ell i el professor hi ha un interès mutu i reflecteix la preocupació d'aquest per l'adequació i la correcció lingüístiques a través del llenguatge dels personatges.

Personatges

Els personatges que intervenen en la vida d'en Pere formen part d'un trencaclosques; cadascun és una peça que encaixa perfectament en el seu món de joventut. La curiositat per conèixer la realitat fa que les peces vagin canviant de forma i no tornin a encaixar mai més. Formaran part d'una altra realitat, deixaran el món de la seva infantesa.
El jove viu en un ambient d'estabilitat familiar similar al de qualsevol família de la burgesia catalana. Sense adonar-se'n, obrirà els ulls, percebrà la realitat que l'envolta, i analitzarà i modificarà els sentiments cap als que estima. El pare passa de ser un home sacrificat per la família, preocupat per complaure la seva dona, interessat per l'educació dels seus fills, a ser una persona desesperada per haver perdut l'estimació de la seva dona, que actua imprudentment, que demana al seu fill que visqui la vida que ell no ha pogut viure i que acaba sent un fugitiu de la justícia. La mare passa de ser una figura d'infantesa idealitzada a una dona que es distancia de la imatge materna i busca que l'estimin com a dona, ara que ja té els fill grans. La Mercè, la germana, davant de la situació s'identifica més amb el paper de la mare a fi de no cometre amb la seva parella els mateixos errors dels seus pares.
De fet, no es produeix una desfeta de la família. La Remei -la Tata- i els avis paterns acolliran en Pere i li aportaran l'estabilitat que necessita per poder acabar amb èxit el curs que, inevitablement, havia començat a anar malament.
El desvetllament de l'amor i el sexe a l'adolescència es barregen amb sentiments d'amistat cap a una noia, la Mònica. En un inici, la relació entre ambdós es distanciarà, però acabar convertint-se en una amistat sòlida.
Així mateix, Oriol Vergés ens mostra un interessant ventall de professors i professores des de l'òptica dels alumnes. La figura del professor de català és cabdal en l'evolució del noi, és el pont entre la seva realitat i la dels adults. Amb la seva actitud li transmet confiança i l'encoratja a prendre decisions en la seva vida sentimental i els seus estudis.

Suggeriments didàctics

1. L'intercanvi d'opinions que s'estableix entre qui llegeix i l'autor, quan parlen sobre l'obra, permet completar l'acte de llegir. Saber què va impulsar Oriol Vergés a escriure aquesta novel.la o d'altres, com va crear el personatge d'en Pere o si hi ha alguna relació entre els personatges del llibre i la seva realitat, ajudarà l'alumnat a entendre millor la narració i a conèixer l'ofici d'escriptor. A més de preparar el contingut de la trobada amb l'autor, se'l pot sorprendre tenint cura de tots els detalls de la seva visita al centre. Primer es pot programar la projecció de la pel.lícula Quin curs, el meu tercer! I, després, comparar-la amb la novel.la.

2. Tant la carta que en Pere rep del seu pare com la que envia a la Mònica des dels Estats Units tenen un caire intimista. Aquestes cartes poden servir de model per a produir textos similars, és a dir, crear un personatge, un motiu i un destinatari ficticis. Cal tenir especial cura en el tractament, el to i l'estructura de les cartes.

3. Al final del primer capítol en Pere descriu la realitat lingüística de casa seva. Manifesta que la seva llengua familiar és el català, però que el pare i la mare es comuniquen en castellà. Es pot fer un breu estudi dels comportaments lingüístics dels companys i companyes de la classe amb preguntes del tipus: quina és la teva llengua familiar? en quina llengua et parlen el pare i la mare? en quina llengua parles amb els teus germans o germanes i amb els avis? Després es poden comentar els resultats de l'enquesta i especular sobre el futur de la llengua catalana. Convindria documentar-se anteriorment amb la lectura de diversos estudis sociolingüístics per poder argumentar les diferents opinions.

4. En Pere i els seus amics posen un sobrenom a gairebé tot el professorat i a la major part dels companys i companyes de l'institut ("Bufa", "Foques", "Mochi"...) i fan servir paraules com "xorrades", "rotllos", "empollo", "xava", "tio". Es pot comentar l'origen d'alguns malnoms de professors o companys de classe i fer una relació de personatges històrics, escriptors, actors... que s'hagin donat a conèixer pel seu sobrenom. Per parelles es pot fer un recull de les paraules més usades pels alumnes i establir el seu equivalent en llenguatge formal.