Edat de lectura

La configuració del relat com a novel.la històrica fa que la seva lectura sigui adient per a joves a partir dels 13 anys, a fi de poder entendre críticament el rerefons històric presentat.

Argument

Els tres germans Vidal (en Pere, la Maria i el Joan) viuen en una modesta masia de Mataró. En morir els seus pares, són objecte de burla per part de l'usurer i de l'escanyapobres de la comarca. Aquests darrers, el senyor Magí i en Gipeta, s'apropien amb enganys de les propietats dels tres orfes i els obliguen a marxar de les terres que en Josep Vidal, pare dels nois, havia pagat. En Manelic, el traginer, amaga els tres nois dins de la seva tartana i així, gràcies a la seva ajuda, poden fer camí cap a Barcelona. Una vegada arribats a la ciutat, troben acolliment en el matrimoni format per en Bernat i l'Emília, que porten l'hostal el Bon Temps.

Instal.lats a Barcelona, els tres germans han d'aprendre a sobreviure en una ciutat que viu també moments difícils. L'acció se situa en el 1854, moment en el qual es produeix l'enderrocament de les muralles, esclata una cruel epidèmia de còlera i es van fent evidents les conseqüències de la primera revolució industrial (la incorporació de noves màquines, els moviments obrers, el despotisme dels propietaris de les fàbriques...).

La trama argumental, protagonitzada pels tres orfes, es desenvolupa enmig d'aquest context històric. Descobreixen que en Gipeta, l'usurer de Mataró, té a Barcelona una escola de lladres. En Joan s'introdueix en aquesta peculiar organització delictiva per tal de desemmascarar-lo. L'obtenció del llibre de comptes d'en Gipeta serà fonamental per a poder recobrar les terres perdudes.

Estructura

El narrador organitza l'argument a través d'una estructura clàssica. Els deu capítols no estan numerats, però el seu títol és una anticipació dels esdeveniments que tindran lloc. Així, a la introducció (p. 9-39) els títols de "L'escanyapobres" i "Hi hagués feina, rai!" descriuen la situació inicial dels tres germans protagonistes i la seva arribada a Barcelona; al llarg del nus (els sis capítols següents, p. 49-103), els fets de l'aventura personal i els històrics es van desenvolupant fins a arribar al desenllaç (els dos darrers capítols, p. 103-118), amb el desemmascarament del culpable, la mort de la Maria i el retorn cap a Mataró.

Tema

Malgrat la importància de l'aventura individual protagonitzada per la família Vidal, el tema principal de la novel.la és, sens dubte, la revolució industrial. Les terres del Maresme, però sobretot Barcelona, viuen moments de canvi que la novel.la sap reflectir sense caure en cap moment en un excés d'historicisme.

Com és característic del context social en què s'insereix la literatura infantil i juvenil catalana dels anys seixanta i setanta, es posa especialment de relleu la necessitat de recuperar les llibertats individuals i col.lectives, així com el recobrament de la pròpia identitat social i nacional. Pel que fa a les llibertats individuals, veiem com els germans Vidal han de vèncer la injustícia social a la qual han estat sotmesos i recuperar les terres usurpades. Paral.lelament, els moviments obrers inicien la seva organització contra els abusos burgesos.
El progrés es concreta en aquesta novel.la en els canvis que es van introduint en la indústria tèxtil i en la màquina de tren. Fer possible la unió entre aquests canvis i una millora en la qualitat de vida serà el repte de la societat del segle xx que tot just s'enuncia.
El tren, a més a més, en el cas de l'obra d'Oriol Vergés, és també un tema literari present en bona part de la seva producció. L'expressió prendre el tren anirà adquirint consistència en obres posteriors per explicar el pas cap a la llibertat individual i assumir les responsabilitats de la vida. Com remarca Miquel Massaguer, l'espai arriba a esdevenir un mite:

"El tractament que fa de la distància com a mitjà per a una observació dels problemes en perspectiva i del viatge, la majoria de cops amb tren, com a materialització i superació d'aquesta distància, és present a moltes de les seves novel.les."

Per als germans Vidal, el retorn cap a Mataró és l'inici d'una nova etapa:

"A Mataró la mar estava més a prop, que no pas a Barcelona, on la gent començava a viure d'esquena a les ones i als vaixells. Que lluny quedaven les passades aventures! L'escola de don Amadeo i l'escola dels futurs lladres... Una nova vida s'obria davant d'ell i, per la finestra del tren, veia com les ones reflectien el sol..." (pàg. 117)

Personatges

Els personatges creats per Oriol Vergés viuen la seva aventura personal sobre la trama històrica real. L'autor ha sabut configurar en aquest relat una galeria de personatges variats (obrers, pagesos, industrials, lladregots, usurers, escanyapobres...) de manera que ens ofereix un ventall ben ampli dels costums i les formes de viure de la gent de Barcelona i del Maresme a la segona meitat del Segle XIX. Pel que fa als protagonistes, els joves germans Vidal esdevenen personatges atractius per als lectors. Són adolescents amb característiques i problemàtiques pròpies de l'edat (amor, amistat, lleialtat) que impliquen el jove lector en la història narrada i l'inviten a prendre partit. Com el mateix autor reconeix:

"Es tractava d'inventar uns personatges que visquessin -patissin- la història que feien aquells altres el nom dels quals apareix a tots els llibres. Reproduir la vida del poble, de tots els estaments populars, des d'obrers fins a artesans, passant per mercaders, filadores, paletes, artistes, joglars..., tot emmarcant-los en un moment històric." (Serra d'Or, núm. 418).

Una altra característica remarcable de l'obra és el fet d'alternar la presència de personatges reals amb altres de ficticis. El tractament que diferencia la presència dels personatges reals és el fet que intervenen en aquells episodis més pròpiament històrics, i no en el moments més íntims, en els qual la ficció és protagonitzada pels personatges inventats per l'autor. Per exemple, entre els moviments obrers de la Barcelona que viu l'enderrocament de les seves muralles, s'aixeca la veu de l'enginyer Ildefons Cerdà:

"S'haurien de projectar, en aquest eixamplament, uns carrers tots ben iguals, amb les cases totes a la mateixa línia... Jo voldria per a vosaltres una futura Barcelona -que ja em comença a ballar pel cap-, amb arbres i jardins, mig ciutat i mig camp, on el sol arribés i escalfés tothom, els rics i els pobres..." (p. 82)

Suggeriments didàctics

1. El context històric de la novel.la necessita d'un treball específic per part del professorat abans, durant i després de la lectura. Els diversos temes tractats al voltant de la situació política i social de Barcelona a mitjan del segle xix permeten tractar la revolució industrial i l'inici del procés d'agregació dels pobles del voltant (Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Hostafrancs...) fins a arribar a la configuració de la ciutat actual. A manera d'exemple, citem alguns dels temes tractats: les fàbriques tèxtils de la ciutat (p. 33), la màquina de tren (p. 45), l'escola (p. 27 i 103) i els antics oficis com el traginer, l'espardenyer o el boter (p. 28 i 39).

2. Per a escriure aquests retaules de la història de Catalunya, l'autor s'ha documentat sobre el període històric que hi ha al rerefons de la novel.la. L'alumnat farà el procés contrari. Durant la lectura de la novel.la, anotarà els fets històrics esmentats. Es formaran grups de treball a l'aula. Cada grup buscarà informació (llibres d'història, enciclopèdia, vídeo o CD-ROM) per a fer-ne posteriorment una exposició a la resta dels companys i companyes. S'anotaran els dubtes històrics que s'han generat per tal de preguntar-ho al mateix autor quan visiti el centre.

3. Oriol Vergés ha sabut crear un gènere amb característiques pròpies, les recreacions històriques novel.lades. L'alumnat, després de llegir diverses obres seves, pot fer les seves pròpies obres, seguint l'estil d'aquest autor, amb personatges i ambients propers al seu poble o ciutat. Serà de gran utilitat la consulta de la Gran geografia comarcal de Catalunya i, en el cas de la ciutat de Barcelona, del llibre d'Alexandre Cirici Barcelona pam a pam, de l'editorial Teide (1985). Els textos resultants s'agruparan i s'enquadernaran. De ben segur que a l'Oriol Vergés li agradarà llegir-los.

4. Els personatges són descrits de manera que, per la manera de vestir i el seu comportament, es pot intuir a quin estament social pertanyen. Després de llegir el llibre i d'haver treballat l'època, es poden organitzar grups dins de l'aula amb l'encàrrec de dibuixar cada un d'ells un dels grups socials reflectits. Els murals resultants formaran part de l'ambientació de l'escola per preparar l'arribada de l'autor al centre.

5. Els personatges presentats a la novel.la sovint exposen punts de vista diferents davant del mateix fet. Per exemple, davant les noves màquines de vapor que s'incorporen a la indústria tèxtil, la novel.la exposa les preocupacions de l'obrer (p. 33-34) i del burgès (p. 86). Després de la lectura del llibre, és convenient que l'alumnat exposi també la seva opinió sobre els fets que s'hi han descrit.