«Amb la senzillesa necessària i l’encert en la tria de cada poema, de cada vers, de cada paraula, en Pere aconsegueix que tots els sentits alhora participin del caràcter, de la substància de Taroda, que sentin, en comunió, com el camp, les plantes, el paisatge i el paisanatge canvien, evolucionen a mesura que ho fan les estacions.»
(Del pròleg de César Millán)

«L’ahijïn Pere Martí adopta el patró de Carles Riba, proper a l’epigrama, i l’aplica als paisatges sorians als quals ens trasllada; perquè compartim l’emoció del descobriment de la seva ànima.»
(Del pròleg de Montserrat Morera Escarré)