"En Pere Martí, a més de professor, escriptor i crític literari, fa molts anys que busca eines per escampar el gust per la lectura. És segurament des d'aquesta faceta seva que hem d'entendre el seu nou llibre: La Mariona Perquès.

La Mariona és una nena molt curiosa, ho vol saber tot i per això ho pregunta tot. Fins que, un bon dia, fa a la seva mare una pregunta que queda suspesa en l'aire sense resposta: 'i per què he d'aprendre a llegir?' Sa mare, que no vol improvisar, li diu que haurà d'esperar una mica la solució a una qüestió tan important. A la nit, just abans que li llegeixi el conte d'anar a dormir, la Mariona torna a insistir-hi sense èxit. L'endemà passa ple d'ocupacions diverses que la distreuen i acaba tan cansada que se'n va cap al llit de pet, sense contes ni preguntes. Però la Mariona és persistent i quan, finalment, acaba recordant el deute pendent, sa mare li respon amb un poema:

'Ni el mico, ni l'ós polar, / ni el colibrí, ni el tucà, / ni la carpa, ni el tauró, / ni la serp, ni l'eriçó, / no saben pas de llegir. / El perquè te l'hem de dir? / Si com ells no vols pas ser, / ja deus saber què has de fer: / sempre un bon llibre a la mà / t'ajudarà a caminar, / i la cara de babau / quedarà per al gripau.' La Mariona somriu. Ha entès el missatge i està disposada a aprendre a llegir.

En Pere Martí ens regala una història tendra i divertida per tal que els més menuts entenguin la importància de la lectura. I arrodoneix la seva ja habitual cura pel llenguatge amb dos poemes plens de gràcia i enginy al servei del mateix objectiu. Les expressives il·lustracions de l'Oriol Malet, fetes amb grans traços que omplen la pàgina de colors vius, ajudaran a aquests lectors novells a endinsar-se en el món de la Mariona i els seus perquès. Després, a l'annex de coneixements, podran descobrir algunes habilitats del món animal. I que només nosaltres, els animals racionals, en tenim dues de magnífiques: el llenguatge i la imaginació. Dues destreses íntimament lligades a la lectura. Aquest és un llibre per als que comencen a llegir. Per això, com fa la mare de la Mariona, potser caldrà llegir-los-el primer en veu alta, per acompanyar-los després en l'inici d'aquesta apassionant aventura: llegir. I la cara de babau..."

(August Garcia. "El perquè de llegir", El 3 de Vuit, 24 de desembre de 2009, p. 52)

* * *

"Retornar un grill al seu medi, en lloc d'engabiar-lo, té un clar missatge ecològic. Fins i tot ètic: el valor de la llibertat per als éssers vius. Aquest tema, però, no ofega la peripècia vital del protagonista. Passar uns dies al poble, a causa de l'absència temporal dels pares, és una 'aventura' a l'abast de la majoria dels lectors, que els permet identificar-s'hi. La proximitat del seu aniversari, un al·licient. La convivència amb els avis, tot un descobriment, pel seu lligam quotidià amb la natura. Els sentiments infantils no cauen mai en la banalització ni l'ensucrament. Assistim a un petit, però significatiu, enriquiment personal d'en Quim, gràcies al grill, aquest especial regal d'aniversari que només podia oferir-li l'avi. Desenvolupar l'acció d'una manera fluïda en una narració breu i amb un estil precís, tenint present l'edat dels lectors, posa de manifest el bon ofici de Pere Martí.

Les il·lustracions de Francesc Rovira, plenes com sempre de bonhomia i tendresa, defineixen els personatges, ja que l’autor ha prescindit de qualsevol embolcall, incloses les descripcions físiques."

(Eulàlia Barbosa. "El grill d'en Quim", Faristol, núm. 57, març de 2007, p. 28-29)

* * *

"En Robert ha d'anar amb el seu avi a passar el dia al bosc i està molt emocionat: sembla que hi trobarà tresors! El nen s'afanya per trobar-los, fins que s'adona que els veritables tresors no són riqueses materials, sinó tot allò que el bosc ofereix de manera natural si sabem respectar-lo i tenir-ne cura: bolets, la remor de les fulles, les cireretes i el pas dels animalons...

Una història impecablement escrita, que aposta per uns personatges —avi i nét que s'estimen— molt rendibles en els esquemes habituals de la LIJ, i que es posa al servei d'una conclusió incontestable: la necessitat d'ensenyar a conèixer, valorar i respectar allò que la natura ens ofereix. L'argument, primet, en la línia d'aquells llibres de 'lliçons de coses' que eren els avantpassats dels actuals llibres de coneixements. De fet, aquesta és la filosofia d'aquesta col·lecció, que completa el relat amb un apartat amb informacions concretes i científiques sobre el tema del conte, en aquest cas: l'ecosistema del bosc."

(Anna Díaz-Plaja. "Els tresors del bosc", Faristol, núm. 52, juny de 2005, p. 26-27)

* * *

"El conte d'en Pere Martí planteja un tema que és central en aquest autor. Els animals i la qüestió de la seva llibertat. El relat comença amb la relació de possessió del protagonista cap a la tortuga que canviarà, però, gràcies a la literatura; la visualització i, posteriorment, la lectura del conte sobre tortugues –el seu preferit-, en què es narra el cas d'una tortuga que es veu allunyada del seu origen, fa que en Hans vulgui retornar la tortuga a casa seva, a la Costa Brava. Però aquest pas no serà fàcil. Aquí es posen en joc les estratègies realistes que utilitza l'autor; no totes les coses són sempre com als contes i un viatge a Catalunya no es fa així com així. [...] L'autor, però, combina hàbilment la documentada informació que podria arribar a ser avorrida per al nen amb la descripció de les aportacions càndides del personatge i el relat continua essent tan àgil com al principi. I les il·lustracions de Carmen Queralt, molt simbòliques i càlides, ajuden també a la comprensió de la història."

(Eugènia Morer. "La tortuga d'en Hans, de Pere Martí", 440.2, desembre de 2004, p. 36)

* * *

"En aquest cas sí que estem davant un llibre que transmet valors. La defensa dels animals, la solidaritat, l'amistat o la generositat juguen un paper important en el desenvolupament de la proposta de Pere Martí. Les tortugues de l'àvia és una novel·la d'aventures molt divertida que a més fa reflexionar sobre la nostra manera de fer i de viure."

(Marta Masdeu. "Les tortugues de l'àvia", Foc Nou (Barcelona), núm. 340-341, agost-setembre 2002, p. 38)

* * *

"A Pere Martí no li calen complicades estructures ni poderosos arguments per explicar el que vol explicar. Més aviat allò que intenta -i se'n surt perfectament- és convertir un fet quotidià en un esdeveniment singular i únic i dotar-lo de la sensibilitat necessària perquè el lector se senti, des del primer moment, atret per la història. I no només atret sinó també identificat, si cal."

(Josep M. Aloy. "La nena que va pintar els cargols", Escola Catalana, núm. 365, desembre de 1999, p. 41)

* * *

"Paraules bessones vol que els nostres infants descobreixin el valor dels parònims, les paraules que només es diferencien per un sol so o una lletra. [...] Són textos divertits, escatològics, buscant aquell sentit figurat que apareix de cop; d'altres vegades són més a prop del text poètic pel to i per l'estructura, amb un sentit del ritme molt musical; i alguns cops deixen anar, com qui no diu res, una petita lliçó sobre la condició humana. [...]

I per si tot això fos poc tenim les il·lustracions de Núria Feijoó: fines, amb un traç suau però potent, plenes de color i d'imaginació, sempre anant més enllà del que la història mateixa suggereix, plenes d'humor i de tendresa. És un d'aquests casos on lletra i imatge van tan de bracet que semblen fetes l'una per l’altra."

(August Garcia i Orri. El 3 de Vuit, 31 de desembre de 2010, p. 38)

* * *

"Paraules bessones és divertit, entretingut, àgil. Una proposta lúdica, sens dubte: què signifiquen i què provoquen les paraules que es diferencien només per una lletra? En el fons, per què el llenguatge és tan misteriós? Com podem fer veure que posseir bé el llenguatge ens fa més capaços? Que disposar d'un bon bagatge lingüístic ens permet, primer, jugar i, després, pensar millor?"

(Miquel Rayó. Diario de Mallorca/Cuaderno Cultural, núm. 603, 10 de març de 2011, p. 6)