"Va estar una bona estona en silenci, fins que tot d'una va esclatar com si hagués descobert qui sap què, i va estirar l'avi, que li donava la mà:

—Un cau, avi, mira, un cau! Allà hi ha uns forats i uns bons pilots de terra! —va dir exaltat, com si ja hagués trobat tot el que anaven a buscar, sense pensar, ni de lluny, en els bolets.
—Tens raó, deu ser el cau d'alguna guineu. Ara n'hi ha moltes per aquí.
—Anem-hi.
—I què hi vols anar a fer, criatura. Que potser et penses que et sortirà a rebre?
—No, però potser hi haurà algun tresor.

L'avi no es va poder estar de riure, i li va dir:
—I quin tresor vols que hi hagi, alguna gallina morta?

En Robert no va saber gaire què dir, però no es va donar per vençut:
—Doncs en uns dibuixos animats, uns nens trobaven un tresor en un cau d'un parc.
—Ui, els dibuixos, us fan creure que tot és possible: que un gat pot salvar gatetes-princeses amb capa i espasa, que al pati d'una escola hi poden haver túnels que porten a castells o a boscos encantats, que...
—Para, avi, para, que aquest cau és de veritat i jo vull veure què hi ha?
—Que t'hi penses ficar? —li va preguntar sorneguer l'avi—. Ho dic perquè jo no hi passo de cap de les maneres.

A en Robert, allò de ficar-s'hi ja no li va fer tanta gràcia, però s'hi va voler acostar, mirar de prop aquells forats, que l'avi li va explicar que es comunicaven, que eren sortides diverses per si la guineu se sentia perseguida, i fins i tot es va atrevir a ficar-hi el bastó de boletaire que l'avi li havia fet.

—Què, te n'adones, que no passa res? No pateixis, que ja en trobarem, de tresors, però no precisament en caus.
—Què vols dir, avi? —li va preguntar amb ulls encuriosits.
—Res, ja ho veuràs. Anem i no et distreguis tant, o no arribarem mai a lloc."

(Fragment d'Els tresors del bosc. Bellaterra: Lynx, 2005, p. 24-29)

* * *