—És difícil que les editorials obrin la porta a projectes com els seus?
—No és fàcil, sobretot tenint en compte que parlem de llibres il·lustrats i que per tant són cars d'editar. Les editorials evidentment miren per la rendibilitat, però jo crec que primer és l'autor qui ha de creure en el seu projecte. A mi no em fa res tenir un llibre durant mesos al calaix. Penso que primer de tot li ha d'agradar a l'autor.

—És difícil fer-se lloc en un mercat tant productiu...
—Per un cantó és un problema perquè costa fer-te un forat però també és una avantatge perquè tens moltes editorials on anar a picar a la porta. Jo fins al moment no he tingut problemes per a publicar, sempre he trobat gent que creu en el projecte.

—Hi ha un complex en la literatura infantil i juvenil, pensant que és un gènere menor?
—Jo no ho penso, i crec que estem molt ben posicionats dins el mercat europeu, tant pel que fa a estils artístics en la il·lustració com de temàtica. Catalunya segueix una tradició literària i de producció que ja ens ve del segle XIX. Ja hi ha una escola d'il·lustració molt rica. Pel que fa als títols també hi ha molta varietat i crec que tenim un nivell molt alt pel que fa a bons escriptors. Crec que l'únic que faltaria és que les editorials es convencessin que el producte és bo i que el poden vendre fora i també que la Generalitat fes una política de promoció exterior com fan altres països com Dinamarca o Suècia, que estan en condicions lingüístiques similars a la nostra.

—Creu que és veritat que els nens llegien més abans que ara?
—Jo sempre dic que no hem de ser pessimistes en aquesta qüestió. Jo em pregunto, qui llegia més abans? per començar els nens no estaven tots escolaritzats i ara gairebé tothom té la possibilitat de llegir. Sí que és veritat que els nens tenen molts altres elements que els atrauen, però són activitats que es poden complementar perfectament i si troben un llibre que els enganxa també s'hi afeccionen.

—Però és una realitat el baix nombre de joves que llegeixen amb assiduïtat...
—És una feina de tots fer que la literatura no sigui una cosa estranya. Jo crec que els mitjans de comunicació tenen un paper clau i haurien de treballar per promocionar la literatura infantil i juvenil. Crear un hàbit és qüestió primer de tot de fer proper el tema i donar eines per poder endinsar-s'hi. També és important que els pares inculquin aquest hàbit als seus fills. És una feina que s'ha de fer des de diverses bandes, no únicament des de l'escola. És un fet que els pares que no llegeixen tenen més difícil fer llegir al seu fill.

—Per quin motiu va acabar ubicant-se en el camp de la literatura infantil i juvenil?
—Jo sóc professor des dels 18 anys i el fet d'haver d'estar sempre en contacte amb gent jove i llegir molta literatura infantil i juvenil per triar llibres que els poguessin engrescar és el que em va portar fins aquí. També vaig fer molta critica de literatura infantil i juvenil. També els meus fills van jugar-hi un paper decisori. El meu primer llibre, En Griset, va venir a petició d'ells.

—Què els diria a aquells que pensen que escriure per nens és més fàcil que per un públic adult?
—En la meva tasca literària haig de tenir molt en compte al públic al que em dirigeixo. Ha de ser un llenguatge a l'abast d'un nen però tampoc cal caure però en l'extrem i se'ls ha de fer treballar. Penso que s'ha de trobar l'equilibri. És tan o més complicat que la literatura d'adults ja que has de triar el llenguatge, la manera de fer arribar les idees, com tractaràs i enfocaràs els temes. Jo crec que sovint un nen pot arribar a ser molt crític amb el llibre que té davant i l'escriptor té el deure de no defraudar-lo. Jo penso que en un llibre infantil es pot plantejar qualsevol tema però cal tenir molta cura en les formes i sempre deixar una porta oberta a l'esperança.

(Àngels López. "Entrevista a Pere Martí i Bertran, mestre i escriptor", 7 dies.net (Vilafranca del Penedès), 21 de novembre de 2006, p. 24)