Il·lustracions de Jordi Vila. Llibre recomanat per a lectors a partir de 7 anys, cursos més apropiats: 3r i 4t de Primària.


"És tan trist estar engabiat per molt que et cuidin… Així de cru s'expressa en Pau, l'avi d'aquesta història, quan es veu reclòs en una residència per a gent gran, apartat de la seva família, allunyat dels seus ocells, de tot allò que ell estima. I tot perquè el seu fill ja no pot fer-se'n càrrec.

Pere Martí aborda un cop més l'entramat de les relacions avis-néts, però mai com ara les havia enfocat des d'una perspectiva tan realista, sense defugir un dels reptes més delicats que es plantegen avui les famílies: què en fem dels nostres avis? En Pau, el nét, no entén per què ja no poden tenir l'avi a casa com abans. Què farà sense ell? Qui l'amoixarà quan es trobi trist i li explicarà històries de nens que tenen els mateixos problemes que ell? I tot es complica encara més quan sap que no s'ha endut els seus ocells, els que cuidava amb tant d'amor i que, com ell mateix deia li eren 'mitja vida'. I quan el podrà veure? Un cop per setmana? Això és massa per en Pau, que sanglota desesperat quan li ve a la memòria la darrera absència: la de l'àvia Roser, que se'n va anar per sempre… Però sa mare el sap acomboiar de seguida, dient-li que l'avi li ha deixat els ocells al seu càrrec. I així, entre pinsans i caderneres, transcorrerà una llarguísissima setmana per en Pau, mentre espera tornar a veure l'avi.

En Pau té una idea: li portarà un ocell perquè s'animi i vegi que ha complert el seu encàrrec, que els ocells estan ben cuidats. Convenç finalment els seus pares i el dissabte emprenen el viatge cap a la residència amb la cadernera vella, la que més refila. Però la reacció de l'avi els sorprèn a tots. Pren la cadernera entre les seves mans i la deixa anar. I és llavors quan diu al seu nét que faci el mateix amb tots els altres ocells. Perquè ha comprès que, per molt bé que et cuidin, fins la casa més bonica pot semblar una gàbia si no ets amb els teus.

I la història podia haver acabat aquí, com segurament deuen acabar moltes històries reals. Però en Pere Martí s'ha empescat un final feliç, tal com ell diu: 'per als qui no agraden els finals tristos'. Un final que haureu de descobrir vosaltres mateixos mentre assaboriu la prosa delicada, plena de tendresa, que amara tot el llibre. Una història que ens fa descobrir les contradiccions d'avui dia a través dels ulls d'un nen que estima el seu avi.

Les esplèndides il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, amb una tècnica molt realista, ens acompanyen en aquest viatge a la tendresa. I, de pas, com qui no vol la cosa, gràcies a l'apèndix científic que clou el llibre ens acostarem al món de les caderneres i els seus costums. Perquè si, malgrat tot, decidiu tenir-los engabiats almenys que se sentin com a casa."

(August Garcia. "Ocells, avis i néts", Gent del Masnou [El Masnou], núm. 240, abril de 2007, p. 27)