Pere Martí i Bertran
La nena que va pintar els cargols.
Il·lustracions de Maria Rius. Llibre recomanat per a lectors a partir dels 8 anys, cursos més apropiats: 3r i 4t de Primària. 7a edició: 2007.
Altres edicions:
La història comença amb una descripció que n'hi ha per treure's el barret, si no que no en portem. És una descripció de la cara de la Cristina, la protagonista, que fa un èmfasi especial en els ulls de la nena: els ulls vol dir la il·lusió, les ganes de veure coses, d'escrutar-les; els ulls vol dir la vivesa, l'esperit desficiós. [...] Una engegada esplèndida. Potser no inventa res de nou, aquest inici. Potser no. Però revela una sensibilitat que jo he trobat molt arrapada a aquest text: la de reproduir la parla viva -avui més morta que viva, malauradament-, amb els seus girs sorprenents, amb la màgia de les seves metàfores (els ulls que es mengen la cara, de tan grossos), amb l'eufonia de les seves diccions. [...]
M'agrada l'extrema senzillesa de la història; l'aparent fluïdesa amb què va avançant, sense entrebancs. M'agrada molt el curós treball lingüístic que hi endevino darrere, en forma d'hores pacients consagrades a l'arabesc de l'estil, que si tomba, que si gira. [...] És una capacitat lírica, la d'aquest text, que a més a més mira de passar desapercebuda, perquè el que interessa és que ens identifiquem amb les trifulques de la Cristina i dels seus amics, i no pas que fem parada i fonda en les sucoses descripcions que conté. [...] Però si hagués de triar alguna cosa d'aquesta mininovel·la em quedaria amb la fonda impressió lírica que conté, com una empremta inesborrable.
(Jordi Llavina. "La nena que va pintar els cargols, de Pere Martí", El 3 de Vuit, 23 d'abril de 1999, p. 116)