Il·lustracions de Noemí Villamuza. Llibre recomanat per a lectors a partir de 8 anys, cursos més apropiats: 3r i 4t de Primària.

El nostre amic i company de secció, en Pere Martí, acaba de treure un nou llibre: En Roger i el xoriguer. Aquest cop el protagonista és un nen de vuit anys que té un oncle veterinari molt aficionat als ocells. En una de les estades a ca l'oncle podrà veure'l en acció davant d'un xoriguer -un petit rapinyaire- que un pagès ha trobat ferit. En Roger, que de gran també vol ser veterinari, assisteix al moment màgic en què el seu oncle treu el xoriguer del sac per a examinar-lo i queda impressionat per la mirada trista de l'au. I aquí comença la connexió d'en Roger amb l'animal, que durarà mentre s'està amb l'oncle, ajudant-lo a alimentar l'ocell i veient com, a poc a poc, es va recuperant. Quan, acabades les vacances, en Roger ha de tornar a casa seva, el seu oncle li promet que dintre d'uns mesos, quan l'ocell estigui a punt, podrà assistir al seu alliberament.

Com ja ens té acostumats –però no per això no deixa de meravellar-nos- Martí ens presenta una història plena de tendresa, un cant d'amor a la natura. En Roger és un nen sensible, capaç de meravellar-se per la feina del seu oncle i de deixar-se colpir alhora per la mirada d'un animal ferit o engabiat. Aquesta sensibilitat t'atrapa des de les primeres línies i, més enllà de l'acció, es converteix en la veritable trama del llibre.
Hi ajuda moltíssim l'acurat treball del llenguatge, una altra de les constants en l'obra de Pere Martí. Perquè... ¿com educar millor a entendre i viure determinades sensacions si no a través de la paraula que les descriu? Un exemple: la narració del moment en què el Roger veu els ulls del xoriguer ferit. L'autor no en té prou amb l'adjectiu tristos, sinó que cerca tots els sinònims que poden descriure-ho millor: esporuguits, febrosos, vidriosos, plorosos. Tot un exemple de rigor i riquesa lèxica que, per desgràcia, no sempre és present als llibres infantils.

L'alè poètic del llibre culmina en un poema preciós que ajuda al Roger a guanyar els Jocs Florals de l'escola. Descriu el moment clau –trist i alegre alhora- de l'alliberament de l'ocell: 'T'has allunyat tant i tant, / xoriguer de roges ales, / que has esdevingut / una pinça oberta / en la cartolina / de color blau cel.'

Els dibuixos de Noemí Villamuza, fets a partir d'un plantejament realista però destacant-ne els elements més expressius, sorprenen, de tant en tant, amb algun detall més fantasiós, proper a la sensibilitat que es destil·la al llarg del llibre. Tot plegat, doncs, una joia per als nostres joves lectors i lectores.

(August Garcia. "Una mirada sensible", El 3 de Vuit [Vilafranca del Penedès], 15 de maig de 2009, p. 66)