Col·lecció “Contes de pedra i terra”. Il·lustracions de Joan Miró Oró. Apèndix de coneixements d’Àngels Cererols.

S’ha escrit molt sobre la malaltia d’Alzheimer, tant assaig científic, com assaig vivencial, com literatura (poesies, contes, novel·les...). Per a infants i joves ja no hi ha pas tanta cosa. Per això, en Pere Martí i Bertran, que ha escrit sobretot obres de Literatura Infantil i Juvenil, s’hi ha volgut acostar a través d’una narració plena de tendresa que se centra en un aspecte cabdal de la malaltia: la pèrdua de la paraula per part del malalt. Una pèrdua que per a l’autor simbolitza el primer pas de la deshumanització que provoca l’Alzheimer, ja que la paraula és un dels elements claus que ens diferencia de la resta d’animals, un tret diferencial que ens converteix en animals racionals. Per això la Sofia i la Laia, les protagonistes del relat, hi donen tanta importància. Per això les paraules esdevenen el nucli de la narració i de la relació entre totes dues, àvia i neta.