Jo no he vingut expressament al teu sepulcre de Nevers per devoció ni per curiositat turística, ni per refregar-te les vergonyes del teu cos insepult, sinó per escoltar-te. He vingut perquè em contis la veritat de les aparicions. De viva no ho vas fer i aquesta és, com en els fons no ignores, la causa de les penes que fa més de cent anys que purgues. Tota la vida et va molestar que et preguntessin sobre les aparicions, te n'escapaves tant com podies i quan no et quedava altre remei, recitaves com un lloro una història que havies memoritzat i que a còpia de repetir milers de vegades et vas arribar a creure. Conta'm el que realment vas veure a la cova de Massabielha, conta'm els amors amagats que vas tenir quan eres una santa famosa, conta'm els dubtes posteriors al convent de Saint-Gildard i conta'm, sobretot, els secrets que et va revelar la Santa Verge i que tu et vas negar a confessar, fins i tot al papa, i te'ls en vas emportar a la tomba. Si la teva confessió és sincera, faré el que pugui per alliberar-te del Purgatori. I ara no vulguis saber qui sóc, tracta'm senzillament de senyoreta, el mateix tractament que vas donar a l'aparició quan no t'havia revelat encara que era la Santa Verge.

Som-hi, Bernadeto! Pots començar, si vols, amb les mateixes paraules amb què iniciaves el relat de les aparicions quan vas aprendre a escriure: "La primera vegada que vaig anar a la gruta"…

(Capítol 1 de Les senyoretes de Lourdes)