De ben segur que veure un llibre amb un títol com Vols ser el nòvio de la meva germana? ens sobta i, com a adults, no ens convida gaire a la lectura. Això sí, als infants els atreu a la primera i l'autora ho sap per experiència. Però si una mica més avall del títol veiem un segell que ens informa que aquesta obra ha estat guanyadora del premi Edebé, ens fa agafar certa confiança i embranzida, ja que aquest guardó ja s'ha convertit, tot i la seva curta existència, en símbol de qualitat.

Si a més a més llegim el nom de l'autora, Maite Carranza, ens fa anar més sobre segur, perquè ja fa uns anys va treure el nas amb força al món del llibre infantil i juvenil amb diversos títols d'èxit molt semblants a aquests: Ostres, tu, quin cacau! (amb una bona colla de lectors al darrere), Frena, Càndida, frena!, o Esfuma't Gaudenci!, i d'altres que li atorgaren una certa marca de la casa, una denominació d'origen lligada al seu estil.

Podríem assegurar que aquests són títols més propis d'una literatura infantil anglesa, rica, amb molta tradició i avesada a l'humor fi i delirant, que no pas a la literatura catalana, més lligada a una línia políticament correcta i pedagògica.

Els títols de Maite Carranza, doncs, no enganyen i ho comprovarem en aquesta nova novel·la. Carranza gairebé sempre observa i retrata la vida real en clau d'humor i sàtira, i aquest és un humor fresc, a voltes una mica estripat i passat de rosca, a voltes carregat amb una ironia molt fina, a voltes amb sortides de to enginyoses i sorprenents.

Vols ser el nòvio de la meva germana? és una novel·la realista de caire juvenil, però adreçada a un públic més infantil, a partir dels vuit o nou anys, cosa no gaire habitual. Com ha acostumat a passar amb els guanyadors del premi Edebé, el relat està narrat en primera persona, i amb argot, des de la veu i l'ànima de l'Alícia, una nena d'onze anys. Caldria preguntar al jurat sobre aquesta coincidència?

L'Alícia descriu amb sornegueria la vida de la seva família, que gira en aquests moments al voltant de la seva germana gran, la Sònia, immersa en plena adolescència. "Des que un dia en una xerrada li van dir que era una adolescent —que és una cosa així com tenir angines— sempre s'aprofita". L'Alícia, juntament amb el Pastanaga, el seu amic, endegarà un pla per treure-se-la de sobre.

La novel·la esdevé un retrat excel·lent i precís de l'adolescència vista de molt a prop. Pel que fa a la seva germana, l'Alícia afirma que "era com el fil musical en estèreo d'un ramat d'elefants a l'estampida; la seva veu bla, bla, bla; el seu mòbil ring, ring; els seus cops de porta patapan; els seus crits Ahhhh' i la seva música xumba-xumba". La novel·la és també el retrat esbojarrat d'una família de classe mitjana força comuna i d'unes vacances típiques d'estiu a la costa. "La platja és com una capsa d'aquarel·les plena de guiris de coloraines".

L'estil i el to es mantenen al llarg de la novel·la, encara que la quotidianitat a vegades es menja una mica l'interès que cap al tram final pren volada per acabar amb un final rodó. Si es busca un llibre que faci riure més que somriure tot retratant una situació ben familiar, la denominació d'origen de Maite Carranza no defraudarà, de la mateixa manera que hi ha un vi adient a cada plat.

(Pep Molist: El País, 2 de maig de 2002)

* * *

Alicia, de 11 años, está harta de aguantar a su hermana Sonia, una adolescente insufrible, a quien sus padres tratan con infinita comprensión atendiendo a su «difícil» edad. Alicia está segura de que un novio sería la solución para que Sonia los dejara vivir en paz, pero como el novio no aparece, ella decide tomar la iniciativa.

Divertida y corrosiva novela en que Maite Carranza —que regresa tras una larga ausencia a la LIJ, y lo hace como ganadora del Premio Edebé con esta novela— aborda las accidentadas vacaciones de una familia «normal», es decir, unos padres estresados por el trabajo y por la educación de dos hijas bastante consentidas que exigen toda su atención. Fiel a su gusto por lo políticamente incorrecto, Carranza arremete contra todos los tópicos al uso —las masivas salidas de vacaciones, la segunda residencia, los caprichos de la hija adolescente, los celos entre hermanas, las frustraciones de los padres—, a través del punto de vista de la hermana menor, una simpática protagonista que narra la historia en primera persona, y que, entre agudos comentarios inocentes y malévolos planes contra su hermana, no deja títere con cabeza. Agilidad narrativa, lenguaje coloquial y mucho humor intencionado, en un texto realmente divertido, que se lee de un tirón.

(CLIJ, maig 2002)

* * *

"[...] escritos en catalán [...] ya han sido traducidos al castellano, como ¿Quieres ser el novio de mi hermana?, una divertida y "políticamente incorrecta" novela de Maite Carranza sobre los conflictos de una tópica familia de clase media (Premio Edebé Infantil)

(Victoria Fernández: El País, 1 de juliol de 2002)