Maite Carranza (Barcelona, 1958) ens tenia acostumats a títols que només de llegir-los ja ens mostraven una forma de retratar la vida en clau d'humor i sàtira. El contingut responia a la proposta del títol amb un humor fresc, a voltes una mica passat de rosca, a voltes carregat amb una ironia molt fina, a voltes amb sortides de to ben enginyoses [...].

El clan de la lloba representa una sorpresa, tant en la trajectòria de l'autora com en la literatura juvenil catalana. És el primer volum d'una nova trilogia anomenada La guerra de les bruixes, que s'inscriu dins el corrent de novel·la fantàstica per a infants i joves que ha envaït el mercat aquests darrers temps. Tot i que l'editorial, com tantes altres, aprofita el filó i s'enfila al carro d'aquesta moda per intentar treure un pessic del pastís que representa, ho fa amb una proposta intel·ligent que s'allunya clarament de les obres que ens han arribat fins al moment.

El principal fet diferencial d'aquesta trilogia és que l'autora situa la novel·la en una geografia propera, com és un poble del Pirineu, i, especialment, que utilitza tota una tradició i una mitologia nostrada, centrada en el món i la història de les bruixes —on també hi tenen paper diversos elements i animals de la natura, així com dones d'aigua, follets, esperits, etcètera—, lluny de la gairebé única tipologia de la literatura fantàstica que hem rebut, que beu d'una mitologia nòrdica i llunyana a la nostra, que de tant llegir-la ens sembla ben familiar i gairebé pròpia per bastir una obra d'aquestes característiques.

El clan de la lloba planteja la lluita entre dues faccions de bruixes que dura des de la nit del temps: els clans de les Omar versus les sanguinàries Odish, de les quals les altres han viscut amagant-se i esperant l'arribada de l'elegida per la profecia. La protagonista és l'Anaïd, una noia de 14 anys que viu l'actualitat, i a la qual li han estat amagats els secrets i poders que afecten la seva família. Amb la desaparició de la seva mare, l'Anaïd començarà a descobrir-los i a veure's embolicada de ple en aquesta guerra. El clan de la lloba no és una proposta fàcil, ja que el nom i la personalitat ambigua de la quantitat de personatges que s'hi belluguen dificulta l'entrada del lector, que, en un primer moment, no sap a quin bàndol pertanyen aquests i no pot preveure futurs desenllaços. Però un cop s'ha situat, hi ha una colla d'elements destacables que tenen prou força per fer-lo avançar amb delit fins al final: un món fantàstic, centrat en una lluita entre el bé i el mal, i un món real que retrata les preocupacions i actituds típiques d'una noia de 14 anys i que connectarà del tot amb els joves als quals s'adreça l'obra.

La bruixeria que practiquen els personatges sovint fa que no siguin allò que aparenten, tot oferint força sorpreses; la no linealitat de la trama, malgrat haver-hi una lluita pel poder entre el bé i el mal, i tot un seguit de viatges són aspectes que, juntament amb els altres, fan que el lector no pugui evitar pàgines, fragments i escenes, com així passa en altres obres de caire fantàstic que esdevenen del tot lineal i previsibles. El lector ha de mantenir-se atent als continus tombs que fa la novel·la i als viaranys pels quals avança. Per tots aquests ingredients, la iniciada trilogia de La guerra de les bruixes es mostra com una obra ambiciosa, intel·ligent i sorprenent.

(Pep Molist: "Fantasia autòctona", El País, 8 de setembre de 2005).

* * *

El Clan de la Lloba, primer títol de La trilogia de les bruixes, ve a sumar-se, amb un resultat excel·lent, a la llarga sèrie de narracions de mags, bruixots i mons paral·lels que sobresurten en la literatura juvenil actual. Es tracta d'una novel·la ben travada que uneix llegendes antigues que defineixen la qualitat d'éssers sobrenaturals de les protagonistes amb un aire de modernitat seductor i sensual tant d'aquestes com del paisatge, ben poc tractat fins avui dins la literatura per a infants i joves. En aquest títol es narra la lluita del clan de les bruixes Omar, atentes a l'arribada de l'elegida per la profecia que restablirà el seu poder benefactor, contra les sanguinàries Odish, disposades a evitar-ho. Mentrestant, Anaïd, una nena que ha viscut tota la vida en un poblet dels Pirineus sense conèixer el secret que afecta les dones de la seva família, haurà de fer front a le misteriosa desaparició de la seva mare. Una lectura que enganxa i que fa somiar!

(Rosa Mut)

* * *

Tras el éxito de Harry Potter, todas las editoriales se han volcado en la búsqueda de novelas fantásticas que le puedan hacer sombra o, al menos, cosquillas. La apuesta de Edebé en este terreno ha tardado un poco, pero ha valido la pena. Se trata de una trilogía, La guerra de las brujas, sobre una guerra entre dos ramas: las Omar, aparentemente mujeres normales, pero con poderes para sanar y control sobre la naturaleza y los animales; y las Odish, inmortales, que sólo buscan el dinero, la belleza y la juventud eterna, y que para ello se sirven de la sangre de bebés y de jóvenes Omar. La llegada de la «elegida» que terminará con esta ancestral disputa entre brujas es inminente, y todo parece indicar que es Selene, la pelirroja, hija de Démeter y madre de Anaíd. Estamos en la actualidad, y Selene y Anaíd viven en un pueblecito del Pirieno aragonés. La madre desaparece y la niña, de 14 años, comienza a descubrir quién es en realidad y qué poderes tiene.

Carranza concibió esta historia hace más de doce años, como homenaje y reivindicación de las brujas. Anaíd es la heroína: una adolescente poco desarrollada físicamente, feúcha, sin amigos, torpe, con baja autoestima que de repente descubre que es una Odish del clan de la loba. Una bruja que aprende de sus errores, que tiene una gran misión, pero que no deja de ser una adolescente como cualquiera, con problemas e incertidumbres constantes. Una historia apasionante y apasionada, de acción trepidante, que nos muestra unas brujas muy «humanas». Esperamos impacientes la segunda entrega.

(revista CLIJ)