La Càndida és molta Càndida i en començar el curs s'adona que ja té l'edat d'anar de marxa, de tenir les claus de casa, de comprar-se la roba tota sola i de menjar-se el món.

La Càndida s'enfila amb entusiasme a la moto dels quinze anys i pel camí, malgrat el seu cul i el seu mal geni, topa amb l'amor, s'entusiasma i s'estimba. Però la Càndida és admirable i no té cap intenció de frenar.

(Sinopsi)