L'Abel era un nen normal: ni alt com un Sant Pau ni esquifit com un carquinyoli, ni maco com un angelet bufador ni lleig com un diplodocus... Bé tampoc no era un nen normal del tot. L'Abel era un aventurer. Un autèntic aventurer, dels de debò. Per això, quan la seva veïneta Meritxell li va demanar, plorant, una mandarina de la Xina, ell no ho va dubtar ni un moment i es va posar en camí.

(Sinopsi)