El somriure del guanyador s'inspira en alguns personatges i fets reals per parlar de la memòria i del sentit de la pietat i la justícia. De la memòria personal d'un exoficial de les SS que, en la seva habitació d'una residència d'avis, reviu la seva trobada al camp de concentració d'Auschwitz amb una deportada jueva a qui havia estimat temps enrere. De la memòria personal d'una condemnada a una presó nord-americana que ha passat vint-i-un anys al corredor de la mort esperant el desenllaç de la seva existència. Del sentit de la pietat d'un grup de persones que fa cinquanta anys es dediquen voluntàriament a atendre les necessitats d'antics oficials de les SS, ara ja vells i malalts. Del sentit de la pietat dels administradors de la justícia als Estats Units, on es garanteix al condemnat el perfecte funcionament del dispositiu executor de la pena de mort.

(De la contracoberta de l'obra El somriure del guanyador. Barcelona: Edicions 62, 2001)