Ben mirat, la passió per la sort de la comunitat catalanoparlant i el compromís amb la recuperació de la normalitat social al si d'aquesta mateixa comunitat constitueixen dos dels indicadors més vistents que identifiquen la biografia de Mira, especialment durant la vintena d'anys que ara ens reclamen l'atenció. El cas és que aquesta dinàmica de militància per la llengua experimentarà un tombant notori el curs 1978-79, que ell passarà als Estats Units d’Amèrica, exactament a la universitat de Princeton, on va treballar com a investigador invitat. Naturalment, la nova conjuntura sociopolítica que obria el pas a la flamant democràcia espanyola havia de desactivar dosis considerables d'energies que durant el franquisme eren consumides en la militància cívica. Tot i això, les raons centrals que marquen les constants biogràfiques del nostre autor, i fins i tot que donen sentit a la seua existència i a la seua obra, sempre han girat a l’entorn de la sort de l'idioma.

I bé, el trànsit pels ambients universitaris nord-americans durant tot un curs, amb l'allunyament subsegüent del país cooperaven a fer del professor Mira un ciutadà que abandona progressivament la seua dispersió entre les múltiples facetes de la militància al carrer en benefici de l'intel·lectual que prefereix de refugiar-se en el seu observatori particular des del qual analitza la societat. És així com esdevé, com més va més, un escriptor que anteposa la reflexió a l'acció, amb l'objectiu últim, no cal dir-ho, de continuar incidint damunt la pròpia societat, de la qual mai no se'n desentendrà. Aleshores el nostre humanista va assumir amb totes les conseqüències el seu rol social d'escriptor integral, un escriptor d'ofici, una funció que mirarà d'acomplir no sols amb dignitat sinó amb mestratge. I val a dir que a aquest ofici es lliura amb plenes energies, cosa que representa amb una potència impetuosa. L'assaig i la recerca, l'article periodístic i la col·laboració en un congrés científic, la literatura de creació i la de traducció, etc. constitueixen algunes de les facetes en què Mira desplega la seua increïble incontinència d'escriure. Sens dubte, la seua producció literària ha assolit unes tals dimensions de volum de pàgines en circulació i de varietat temàtica que no considere gens agosarat el diagnòstic que situa Mira entre els escriptors més versàtils i alhora mes prolífics de les lletres catalanes a començament del segle XXI. Tot comptat i debatut, un cas redó de literat incontinent.

Fet i fet, sempre amb el compromís envers la llengua catalana com a referent, així com l'època de joventut de Mira quedà marcada per la seua militància desbordada, l'etapa posterior al 1982, la de maduresa, ha esdevingut la seua consagració definitiva com a integrant del grup selecte dels autors de la literatura catalana cabalment consagrats al tombant de segle.

("Mira, activista per la llengua", dins El món i l'obra de Joan Francesc Mira [cur. Casanova, E., Hauf, A. i Meseguer, L.]. València: Editorial Denes, 2008, p. 220-221)