«Pourquoi une apparence de soupirail blémirait-elle au coin
de la voûte?»

Rimbaud

ADÉU!

Desesperadament, pujo a quatre els esglaons de l'escala
alzinada, perpendicular al zenit blau.
Arribo a dalt. El cap em bota i
la sang és bombejada frenèticament.
Se'm creba el gat, però sóc Adalt.
Sóc a l'impalpable blau,
inaconseguible.
Ja res no em plau.
He descobert la ceguesa immaculada.
Vista hiperaèria em porta a
Una guerxesa infradavant dels nassos. Ha! Ha!
Ja hi sóc!
Volo nedant sense acabar
d'acaparar-ho tot.

(Del llibre Opus Zero. Barcelona: Edicions 62, 1974, p. 7)