Solemnes exèquies

Hem assistit al funeral del nostre amor.
L'esquela no ha sortit a cap diari.
Jo volia dir el respons
però el meu discurs
era un embull incomprensible.
Tu també ho has provat
i no sé si és que no et sentia
o potser no ho entenia
però els mots que proferies
semblaven el repic
d'una màquina d'escriure.
(Un so més antiquat que el del teclat d'ordinador.)
I és que és això, que s'ha fet vell
el nostre amor. No ha mort
precisament d'inanició,
que era de vida.
Vam abocar-hi molt de tot,
i al final era un obès
que no es movia del sofà de casa,
amorrat a les pantalles,
i amb prou feines deia res.
No sé si és que s'ha fartat del seu cos,
o, simplement, de nosaltres.
I, per cert, t'has fixat que al funeral
no hi ha vingut ningú?

(Dins de Dret al miracle. Barcelona: Proa, 2015, p. 15-16)

* * *

Lletra de batalla a Llàtzer

Look up here, I'm in heaven
DAVID BOWIE, "Lazarus"

És u amb la vida el cor, Llàtzer.
És u amb la vida el cor
i expira el goig més prest que no pensem.
Amb tu no aniré a mort.
Llàtzer, on ets? On has anat?
Hi anem ensems?
Despertes d'un no-res d'abís i fosca,
t'has tret les faixes
com un nadó espolsant-se el tel.
Fas vida 2, en negatiu positivar,
encofurnat d'infinitud girada,
optatiu de passions d'ultratomba,
brodada de quimera, de futur fabulat.
T'he portat fulla d'oliu, Llàtzer,
no pas cap arma.
I el cos et sobreviu,
alliberat de la comèdia obscura.
És u amb la vida el cor, i tu,
entre l'ençà i l'enllà,
entre després després
i abans de vans passats,
enfarinat de pols de guix del temps,
Llàtzer,
salvat del fons de l'espadat...
retrobes esperança, amb fe d'alè,
revéns a la cruïlla de camins,
i veus la meva lletra, que és feta d'abraçada,
bella encaixada ben endins.
És u amb la vida el cor, Llàtzer,
eternitat recordada.
És u amb la vida el cor.

(Dins de Dret al miracle. Barcelona: Proa, 2015, p. 31-32)