ÀNGELS TRENCATS

La vida, la irreparable. Plena de gent.
Els pactes entre germans d'incerta sang,
el cant admirable del que treballa.
L'última veritat sota terra,
l'últim amor abans d'ara.
Tots els dies, els mots, els parcs,
la incerta emoció, les falses ensenyes.

Contemplar la gesta dels grans,
la vella saviesa infal·lible,
la natura accidentada dels homes fatals,
engolits per l'abisme.
La presència inesborrable de l'heroi
que en la seva solitud ens acompanya.

(Del llibre Carrer d'hivern. Barcelona: El Mall, 1983, p. 13)

* * *

ARS

Que tenir les paraules en vers
per dir que deixes constància
no sé si conforta, però bé diverteix.
Confirma que, si respirar és necessari,
ho és això, també, de dir-me
a mi mateix, o a tu, alguna cosa.

Els altres lectors són veients
que ens observen, obscens, des del front.

Que mentre omples pàgines
vas engendrant un tresor de signes.
Per obra del temps se't revelen
alguns enigmes, només. De vegades
grafies plaents.

Que tenir les paraules en vers,
retallat o dispers,
és poc? És molt o no res?
Secret d'un hivern.

(Del llibre Carrer d'hivern. Barcelona: El Mall, 1983, p. 21)