Víctor Obiols Llandrich neix a Barcelona el 26 de maig del 1960.

L'any 1974, amb només catorze anys, publica el seu primer llibre de poesia, Opus Zero, publicat per Edicions 62. El 1976, apareix Bava per a vós, primer i únic número d'una revista literària que elabora conjuntament amb Francesc Abad, Miquel de Palol, Pere Rovira, Àlex Susanna i Lluís Urpinell, entre altres. L'any 1985 es llicencia en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i, el 1994, es doctora en Literatura comparada per la Universitat de Southampton amb una tesi sobre l'obra poètica de Joan Ferraté.

Amb el recull de poesia Carrer d'hivern, publicat el 1983, obté el Premi Miquel de Palol de poesia dels Premis Literaris de Girona del 1982. Entre els anys 1989 i 1992 fa de lector de català a la Universitat de Bristol i, entre 1996 i 2008, exerceix com a professor de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic, on també ocupa càrrecs de gestió acadèmica. El 1997 publica l'assaig Catàleg general 1952-1981: la intertextualitat en l'obra poètica de Joan Ferraté i el llibre de poesia Versos i contracants, títol amb el qual guanya el Premi Màrius Torres del 1996. L'any 1999 apareix l'obra El croc de l'esfera. Té cura de l'edició de l'antologia de l'obra de Segimon Serrallonga Sempre voldré voler, de l'any 2007. L'obra poètica de Víctor Obiols té continuïtat amb els títols Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig, del 2009, i D'un juny dur, del 2014. Amb el recull Dret al miracle obté el Premi Carles Riba de poesia de l'any 2015. El volum Sol de Lluna ple, del 2015, recull la poesia de l'autor apareguda entre els anys 1974 i 1999.

Com a traductor, des de l'any 2003 és professor del Màster de Traducció literària de l'Idec-UPF. És autor de nombroses traduccions com Un mes al camp (1990), de J.L. Carr, El fantasma de Canterville (1998), d'Oscar Wilde, La doma de la fiera (2000), de William Shakespeare, L'Ombra ardent (2014), de Michelle Paver, El dol és aquella cosa amb ales (2016), de Max Porter, o El mite de l'etern retorn (2014), de Mircea Eliade. També ha realitzat traduccions de títols de caire científic com Superar la esquizofrenia (2000) i Educar niños (2014), així com obres de temàtica musical com Miles Davis y Kind of blue (2002), Jagger: rebelde, rockero, granuja, trotamundos (2012) o Prince (2012).

Víctor Obiols compagina l'activitat com a poeta i traductor amb una carrera musical igualment rellevant i que signa amb el nom de Víctor Bocanegra. Estudia piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernàndez i cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro. Realitza estudis de música a l'Escola de Música de Vallvidrera, futura Aula de Jazz, dirigida per Lluís Claret, i a l'Estudi de Maria Anglada. L'any 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus. Forma part de diverses formacions com Barucs o la banda Víctor Combo, amb la qual interpreta les seves pròpies composicions. El 1984 forma, juntament amb Pepe Sales, el grup Bocanegra amb el qual enregistren, el 1986, el disc Bocanegra U. El grup es dissol el 1988. L'any 1994 mor Pepe Sales, a qui l'autor ret homenatge en el disc Bloc de lírica dura, de l'any 2005. El 2009 publica Fonografies, àlbum que va acompanyat del llibret Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig i, el 2011, apareix el CD Villon. Les balades. És autor, encara, dels treballs discogràfics Cançons de l'Akídelara, del 2013 i Sacrilegis, de l'any 2017.

Víctor Obiols és membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions, on l'any 2004 coordina un monogràfic sobre la traducció poètica. Ha col·laborat en mitjans com La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Periódico, Caràcters i, actualment, al diari Ara. Entre els anys 2004 i 2009 dirigeix el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i entre el 2008 i el 2010 realitza un màster en Musicoteràpia a l'Idec-UPF. Des de l'any 2015 és professor de tècniques de poesia de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.