—L’he de tractar com a Dolors o com a Lola?
—Des del moment que em vaig dir Lola, em van passar tantes desgràcies que vaig demanar que ja no em diguessin més Lola. Però, passo de tot. Em pots dir Dolors i em pots dir Lola. Ara soc dues en una. Si ja soc tres, anirem cap a la divinitat.

—Fa el canvi de nom quan deixa enrere la poesia i passa a centrar-se en altres coses. Ha persistit en aquest propòsit?
—Sí, sí. El que volia fer eren textos teatrals. Ja en vaig fer un, Mata’m psicosi. Però, com que em vaig posar a fer aquest llibre, que em dona molta feina i m’agrada molt, tinc tot el cap allà, i fins que l’acabi no podré fer el que volia fer: textos teatrals. Potser, en un, hi posaré “text teatral irrepresentable”. M’importa quatre pebrots si es poden representar o no, però vull fer aquests textos en plena llibertat. Si no, que els representin imaginant que és l’escenari més bonic.

—Quin és aquest text que la té atrapada?
—No se’n pot dir res.

—No ha tingut la temptació d’escriure poemes?
—No. Mira que, excepte els dies aquells moribunds, he escrit cada dia. El meu ordinador sembla un Diògenes en aquests moments.

—Això és perquè quan feia poemes s’havia de forçar a escriure’ls?
—No! Era tan horrible que em sortia com un esternut la major part de les vegades. Sortien gairebé com els llegeixes. No només això, sinó que em quedaven gravats a la memòria, cosa que intentava dissimular. Ho odiava. Saps el que és escriure un llibre, un altre i un altre i que et quedi tot a la memòria? El que vols és oblidar-ho. Per això ho has escrit. Aleshores, ara, molts d’aquells poemes els he oblidat. A partir de La dona que mirava la tele, que ja no va quedar gravat a la memòria, els llibres posteriors ja no m’han quedat gravats a foc. Una mica els recordo. Saps com quan t’enamores? Aquell moment et queda a foc i mai pots oblidar-lo o quan veus el mar per primera vegada. No em quedava només un tros, era tot allà, bumbumbum…

Xavier Puig i Sedano: "La forma és un cadàver", El Temps (31 octubre 2023). En línia.

* * *

—Sí, la imatge que utilitzes al llibre d’un home podrint-se a l’aigüera és molt bona... Però tornem a aquesta idea del jo. Per què li tens tanta mania?
—Aquest és un segle molt egotista. La literatura s’ha convertit en una marca. M’agradaria que tornéssim a l’anonimat. Ara cada autor és com una marca de patates fregides i el món literari és un gran súper de marques. Hi ha marques que tenen més espai, que es potencien amb promocions, i d’altres que són en un racó per a qui les compra. Jo crec que soc d’aquestes últimes. Vivim en una societat molt manipulada, i tot és un imperi del jo.

—Però tu hi jugues força. Per exemple, ets molt activa a les xarxes socials.
—Duc una vida molt solitària i estic tot el dia mirant coses. Abans no ho podia compartir i, ara, amb les xarxes, sí que puc. El perill que tenen les xarxes és que pots opinar i és bastant fastigós perquè la gent interpreta el que li dona la gana i et pots crear molts problemets, però és com l’energia nuclear, té coses bones i dolentes. Quan hi entro, no ho faig per magnificar-me.

—Al llibre també hi ha una reivindicació de la natura i del món animal.
—Sense natura no existim. Defensar-la és defensar la vida. Soc molt ecologista. És la preocupació més gran que tinc i això passa al davant de tot, de l’independentisme i de les reformes socials. El que proposa l’ecologisme és una reforma molt bèstia.

—Què simbolitza el guant rosa de plàstic?
—El món femení. Els poemes masculins, a part dels temes típics, fan sortir la seva simbologia: cavalls, màquines, guerres..., però el món femení fa tot just seixanta anys que va creant els seus símbols. Hi ha una introducció dels espais privats femenins al discurs literari. El guant també ens remet a la protecció i a l’aïllament. De la mort no en sabem res, només el tema del cos, hi hem d’entrar amb guants que ens permeten tocar sense tocar, no hi acaba d’haver una comunió. Si tens una persona que s’està començant a podrir a casa teva, el guant també és necessari. No és el guant d’una damisel·la del Carner.

Ada Castells: "Dolors Miquel: 'El món literari és un gran súper'", El Punt Avui (21 maig 2017), p. 8-9. En línia.