Bosc amb senglar

Empassa’t l’onada de la meva Albergínia Wolf.
Ara mateix a les ungles dels dits, rovellons
per als teus llavis de senglar, delícia de la tardor del bosc.
La meva poma busca la boca del seu porc
al forn de la lascívia de l’amor eteri.
He desaparegut sota el mantell invisible de la teva soledat humida,
La teva abraçada és un incendi de fulles,
el meu incendi és una abraçada de troncs.
Soc el teu estómac foradat per la bala de la vida,
soc el canó que vol la teva ànima sota tota la pressió de les cèl·lules,
soc una estampida salvatge de versos.
Ens marcarem l’ànima amb la peülla mística i serem fang.
Ara mateix als meus peus els fruits salvatges
per als teus llavis que xuclen fins a l’arrel de l’ànima.
Perquè hem trobat l’ànima dins del cos i el cos dins de la vida.
I ens riem de la mort, que juga amb els nens sota la nostra finestra.
I aquesta descoberta ens atordeix tant que ens priva de fer-ho.
Estem tan excitats amb la troballa que tenim por de desintegrar-nos
I caure a les mans de la mainadera dels sense ésser.

* * *

Humanitat d'un bistec de vedella

Un àngel japonès d’1,40
amb davantal roig i ungles nacrades
va dipositar un bistec enorme de vedella al meu davant
i em va salvar de la mort immediata
perquè defallia d'irrealitat d'amor 
i la son i la gana m’havien abandonat,
que ja pertanyia al regne dels déus
que ni caguen ni mengen. 
HUMANITAT
passa'm forquillades de simplicitat recobertes de salsa bearnesa,
mentre el miro patèticament, obsessivament, 
amb la fúria de totes les cèl·lules de la memòria a la mirada,
com vai mirar ma mare morta
els últims instants
per retenir-la i veure-la
abans que no fos,
passa'm forquillades de simplicitat
i alguna paraula fregida,
HUMANITAT.

Mos de gat. Barcelona: Edicions 62, 2002.