Salm de la impenetrabilitat del silenci

El silenci sempre suma,
mai resta.

La sintaxi del silenci
no té subjecte.

L’objecte del silenci
és el subjecte amagat.

En l’ocult del silenci hi és tot.

El silenci és la matèria
més dura i indestructible.

* * *

Mare nostra

   Mare meva, que no ni sé on ets,
   de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l'epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci's la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l'amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d'ells
pels segles dels segles,
Vagina.

Anem…

* * *

Hipòtesi confessional de les mongetes

Si hagués tingut un fill
ara no faria cap vers ans
tindria el meu fill amorrat al mugró 
fins que s’inflés tant que s’arrebentés 
sideral paparra de la llet materna.
Però, jo, la puça eixorca, 
el poll revingut, 
aixeco la meua trompeta xiuladora
i crido a Déu, la idea de Déu.
Un camp grillat de patates em mira.
I les tomateres que verdegen al meu pensament de camp.
I la menta conillera i aquell enciamar-se de les coses
cap a dins amb les cols i cap avall amb els naps. 
S’enrampen les mongetes, les pianistes de l’aire:
Si de cas elles es creuen fetes per al vostre paladar d’omnívors?
Oh remugants! Elles viuen també la seva pròpia idea
que ens és vedada més que el misteri de la llum i de la mort.
Oh remugants aixafaformigues! Oh carnissers mistificadors!
Oh farines insuflades! Oh maniquins de carns i venes!

Missa pagesa. Barcelona: Llibres del Mirall, 2006 / Barcelona: Edicions 62, 2016.