Robatori

"Los robadors com volen robar no curen de entrar per la porta..."
Tirant

M’han robat les teories, la cartera i la fe.
M’han robat les teories, la cartera i la fe.
L’ànima, no, que la portava 
amagada als sostens.
entre les pits jo la portava 
com la iaia els diners.

* * *

El Regal del dia del meu Sant

"Ets un Rosbif que he adquirit."
Anne Sexton

Aquella nit me’l vaig triar jo.
Pujada a la plataforma, per sobre de la multitud,
mirava el mercat de la carn
fins que el vai veure.
Un italià. De cos poderós. Mandíbula i nou al coll.
I calb. Tinc una certa predilecció pel calbs.
Aquest tenia un parietal perfecte. Dos laterals exquisits.
Vaig imaginar la meva mà lliscant per la superfície
que amagava un pensament, potser una fantasia.
Molt ben vestit. Misteriós i sensual em donà foc. 
D’amplíssims llavis. Em parlava a cau d’orella.
Dentadura perfecta com un cavall de cursa.
El meu regal finalment se’m destapava.
Hagués preferit el paquetet de cel·lofana ple de bombons
donat per la tendra mà de la meva padrina.
Però havia estat una nit revoltada:
els policies m’aturaren a la carretera,
em van caure un munt de multes,
no em van fer bufar perquè els vai explicar
la llarga història de les meves desgràcies.
I perquè era de Lleida. Sobretot perquè era de Lleida.
Res era el que havia de ser. Ni on havia de ser.
Excepte jo i l’italià que vam trobar la porta.
I rere la porta el llit i dins el llit la sorpresa.
Era de carn. Només de carn. Carn Pura.
No l’he tornat a veure més.
¿Hi ha algú interessat a reveure un bistec?
Sol passar això amb els regals comprats de pressa.

Amb capell. Vic: Editorial Emboscall, 2003.