Canoa

Els ossos dels bebès són com tiges. Si els bat el vent es claven a les arrels rodones i sedoses de les seves mares… El meu no va tenir prou arrels ni prou pètals a la boca, i el va esfullar el vent i se'l va endur el sol en una canoa negra.

Carrer Espronceda, Barcelona

* * *

Llegia Wittgenstein

Llegia Wittgenstein, quan em va començar a  pegar. Va aixecar la seva mà plena d’ossos i jo vaig demanar que un microbi els hi destrossés, que els fongués com greix al foc, però no va arribar a temps. No sé quina sèrie farien per la tele que sempre estava encesa. Odiava la tele. Odiava la mà. M’odiava a mi. Llegia Wittgenstein. Intentava no pronunciar el nom del qui em pegava, per tal que desaparegués. Negava el que ocorria, el que passava, els fets, la representació lògica. Però no. No. L’animal, Witt!  L’animal no té paraules  Cap proposició, Witt. L’animal mata i el dolor és intestí, el dolor és un laberint intern.  

Carrer Margarit, Poble Sec, Barcelona

* * *

Pare

Pare no ho deia tot. Pensava en els seus, en la vella grimpant de genollons la pujada del Sant Crist de Balaguer, complint la promesa, tocant amb l’ànima la terra i amb els ulls el cel. Estava viu perquè li havien cobert el ventre amb cebes tendres, calentes, blanques com la primera matinada del món. 

El dia abans de la seua mort, Pare va ser reclamat per Déu. Crist esperava per menjar-se’l. Duia un tovalló de quadrets al pit. Li va dir que jo, la seva filla, mai podria engendrar cap cor, ni cap fetge, ni cap boca remenuda. Pare va plorar.

Em va fer el senyal de la creu tres vegades amb aigua beneïda. Em va parlar amb llengua no humana. La llengua recordava el soroll del vent entre les fulles. Pare va caçar un petit ocell en una branca que s’anomenava misteri.
 
Tots els altres ocells de la branca es van arraulir a la seva boca i Pare va semblar una mare en possessió de la plenitud del llenguatge. Pare fou per un moment la poesia, després s’estimbà amb la sang de la meva entranya com s’estimben els torrents daltabaix dels segles.

Església del Sant Crist de Balaguer. Cingle de la Creu a la serra de Busa

Ictiosaure. Barcelona: Edicions 62, 2019.