En sus monólogos, C.A. Jordana desarrolló un estilo modernísimo: un texto en cascada que mezcla consciencia y subconsciencia, juegos de palabras, observaciones personales, diálogos y onomatopeyas en distintas lenguas. De las páginas de Meridià pasó al dietario de la travesía a América, camino del exilio chileno y, más tarde, a la novela El món de Joan Ferrer (1971), uno de los clásicos de la literatura catalana del siglo XX [...].

Para algunos comentaristas actuales resulta tranquilizador leer Abans del sis d'octubre de Amadeu Hurtado y revolcarse en la idea de que nuestra incapacidad de hoy es igual a la de la época de la República. De Barcelona1938: la veu de les sirenes se desprende una lección bien distinta: la del compromiso ético de una generación de escritores que se puso al servicio de los ideales republicanos sin renunciar a la literatura.

(Julià Guillamon: "És tard i plouen bombes", La Vanguardia. Culturas, núm. 344, 21 de gener del 2009, p. 10)

* * *

Aquest recull d’articles representa, per al lector d’avui, un colpidor retrat de la vida quotidiana a la Barcelona en guerra i un model literari de primer ordre que, una vegada més, trenca les fronteres entre els gèneres literaris. Són cròniques personals que sorprenen per la seva llibertat d’esperit i d’escriptura, i pel seu humor lluminós i juganer amb les paraules, que contrasta encara més amb l’angoixa i la tristor que dominaven en aquella etapa tan crítica de la guerra a la rereguarda. La mirada molt singular de l’autor de la famosa novel·la Una mena d’amor, que tant de rebombori va causar, se centra sobretot a saber assenyalar els fets "normals en uns temps anormals".

[...]

Les sirenes de les quals parla Jordana a l’article magistral que dóna títol al volum són naturalment les de les alarmes dels bombardejos, però també són les sirenes, menys antipàtiques, que esperaven el pas d’Ulisses. O també són les sirenes marines, amb la seva cua imprevisible, que remet, és clar, a la cua de brou que s’esperava pacientment a la plaça en temps de racionament. Cap transposició metafòrica, però, no fa oblidar a l’autor que el moment de por que provoca el sentir les sirenes és d’extrema gravetat i perill, i que "la sensació de proximitat de la mort augmenta la intensitat de la vida".

(Xavier Pla: "Ulisses a la rereguarda", Avui Cultura, 14 de febrer del 2009, p. 12)