Un dels primers treballs literaris de Jordana a l’exili és la traducció dels dotze primers sonets de Shakespeare, destinats a la revista Catalunya de Buenos Aires. En efecte, com ja hem explicat en d’altres bandes, els refugiats a Roissy-en-Brie l’any 1939 van muntar una mena d’oficina de treball al castell, per no convertir l’estada en unes vacances indefinides i per proporcionar material a les revistes que estaven disposades a publicar-los alguna cosa, com és Catalunya de Buenos Aires que, a més, pagava les col·laboracions com una mena d’ajut indirecte als exiliats. És en aquest context que C. A. Jordana va iniciar les traduccions dels sonets de Shakespeare, i en va publicar els sis primers l’estiu del 1939. La resta van quedar inèdits fins ara, que els dono a conèixer. Correspon als especialistes la valoració d’aquests textos, però indico a títol personal, i guardant totes les proporcions que calgui pel que fa als principis que sustenten la traducció moderna, que hi ha solucions força interessants; i que en algun cas revelen també l’empremta històrica del moment en què la traducció va ser feta, com ara l’inici —altrament força literal— del segon sonet («When forty winters shall besiege thy brow/ and dig deep trenches in thy beauty’s field»), que Jordana tradueix per: «Quan assetgin ton front quaranta hiverns /cavant al camp de ta beutat trinxeres.»

(Maria Campillo: "Cèsar-August Jordana, El món de Joan Ferrer", Quaderns. Revista de traducció, núm. 16, 2009, p. 32)