Cèsar August Jordana neix a Barcelona el 31 de maig del 1893.

De família benestant, l'avi patern era un advocat que es va casar amb una propietària rural de Tiana. Estudia el batxillerat al Colegio Ibérico de Barcelona, on coincideix amb J.V. Foix. Posteriorment estudia la carrera d'enginyer i exerceix com a tal fins que decideix dedicar-se exclusivament al món de les lletres. D'aquesta manera, l'any 1923 publica Quatre venjances, el seu primer recull de contes i, el 1927, El collar de la Núria, la seva primera novel·la. Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, compagina la creació literària amb les tasques de correcció i de traducció i amb les col·laboracions periodístiques en publicacions com La Publicitat i L'Opinió. El 1927 també publica la novel·la L'incest i, el 1928, L'anell i la fàbrica. L'any 1929 aplega els seus relats a Tot de contes.

Durant els anys de la República és cap de l'Oficina de Correcció d'Estil de la Generalitat i també organitza els cursos de l'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat. Així mateix, durant aquells anys forma part del jurat de premis literaris de prestigi i és membre del Tribunal Permanent de Català. L'any 1931 publica Una mena d'amor, considerada la primera novel·la de gènere eròtic a Catalunya i amb la qual l'autor adquireix popularitat.

Amb l'arribada de la Guerra Civil, Jordana es compromet amb la causa republicana i col·labora en publicacions com Moments, Revista de Catalunya, Nova Ibèria, Diari de Barcelona i, especialment, Meridià. Presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans (1936-1937), sindicat d'escriptors que va precedir la Institució de les Lletres Catalanes, creada el 1937 i de la qual l'autor també n'és membre. D'aquella època és la novel·la Entre flames, obra que es perd quan, a començament de 1939, s'exilia a França. Passa uns mesos a Tolosa de Llenguadoc per traslladar-se, després, a Roissy-en-Brie amb la seva dona, Aurora Benet, i amb els seus dos fills, Joan i Núria.

El 7 de desembre de 1939, i gràcies a la intervenció de Pablo Neruda, embarquen cap a Xile, juntament amb els escriptors Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver i Francesc Trabal. L'any 1940 obté, amb l'obra Tres a la reraguarda, el premi Concepció Rabell dels Jocs Florals de Buenos Aires. A Xile, Jordana col·labora a la revista Germanor (1940-1941) i, l'any 1943, és membre del consistori dels Jocs Florals presidits per Margarita Xirgu.

L'any 1945 es trasllada a viure a Argentina. Instal·lat en una pensió de Buenos Aires, fa d'assessor literari, per encàrrec d'Antoni López-Llausàs, de l'Editorial Sudamericana i realitza traduccions, principalment de l'anglès al castellà. Des d'allà escriu per a la col·lecció «El Pi de les tres branques» i l'any 1950 publica la novel·la breu El Rusio i el Pelao, ambientada en un barri suburbial de Santiago. El 1957 torna a Xile, a casa del seu fill, on mor el mes de desembre de l'any 1958. La novel·la El món de Joan Ferrer apareix, pòstumament, l'any 1971. En aquesta novel·la l'autor narra, des d'un punt de vista marcadament autobiogràfic, les vivències d'un escriptor català a l'exili.