Rafael Escobar (Burjassot, L'Horta Nord, 1942) és escriptor i ha treballat fins al 2007 com a funcionari tècnic de la Generalitat Valenciana. Tot i la dedicació relativament tardana a la literatura, emprèn una trajectòria rellevant tant en nombre de publicacions com en premis rebuts.

Inicia la carrera literària amb les novel·les curtes L'Estel capgirat (1992) i La dona menuda (1992), guardonades respectivament amb els premis Vila de Crevillent del 1990 i L'Encobert de Xàtiva del 1991. Dos anys més tard rep el premi Octubre-Andròmina per L'últim muetzí (1994), una novel·la històrica on narra la persecució i expulsió de la població morisca a València. L'interès per aquest gènere el porta a escriure Les veus de la vall (2000), situada en els anys següents a l'expulsió dels moriscos, i El crit de maig (2009), que descriu l'aixecament dels camperols valencians de l'any 1693. També ha publicat narrativa, amb títols com Perversa oronella tardana (1994), Vent de bruixes (1994), Històries urbanes (2003), El camí de les bardisses (2003) i Històries espectrals (2010), entre d'altres. El 2015 publica la biografia del futbolista Vicent Martínez Català, …i la glòria entreobrí les seues portes.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.