"(Calendaris de cel·luloide) potser que siga el Cinema Paradiso valencià, amb el seu recorregut personal pel món del cinema i les diferents sales que hi havía als diferents pobles de l'Horta de València, i més tard de la capital? Això ho decidirà cadascú, de la mateixa manera que potser no faríem la mateixa tría de films o les nostres opinions segurament serien diferents. Però crec que a molts els pot agradar el llibre tant com a mi."

(Vicent Montessinos. "Entre el Túria i el Ridaura", Vilaweb, 24 de maig de 2024. En línia)

* * *

"El novel·lista Rafael Escobarn (guanyador del Premi Andròmina 1993 amb L'últim muetzí) fa una captivadora barreja de novel·la de creixement, o growing-up, educació cinèfila i retrat de la València del franquisme en aquesta inclassificable Calendaris de cel·luloide. A estones és un document sobre el cinema i de sobte una lliçó de vida. El protagonista explica que sovint es veien més reflectits en una pel·lícula americana com Esplendor a l'herba que en una espanyola: 'Les espanyolades eren també, ben sovint i per això, un altre món on els valencians no existíem, en aquell cine espanyol amb pretensions d'espill.'"

(Àlex Millán. "El català i l'alguerés al cine Germanies", El Temps, 29 d'abril del 2024. En línia)
 

* * *

"El protagonista ens detalla la seua experiència com a espectador de cinema des de la més tendra infantesa. Anar al cinema era per a la ciutadania com obrir una finestra per on s'escolaven maneres de viure i paisatges canviants. Encara que les pel·lícules eren sovint en blanc i negre, aquelles sessions de cinema eren les que realment donaven color a la vida. Rafael Escobar, a través del seu personatge, ens parla de cinema, sense la dolçor apegalosa d'una falsa nostàlgia ni el tast acadèmic d'un crític especialitzat. És la veu d'un xiquet, d'un jove que conta al seu amic, en aquest cas el lector, la pel·lícula que ha vist. [...] Un relat literari sobre relats visuals. Una narració amb ofici, amenitat i estima, però no exempta de crítica."

(Manel Alonso. "Els papers de Can Perla", 1 de juliol del 2024. En línia)
 

* * *

"Viatge pels paisatges materials i immaterials de mitjans del segle XX a l'Horta Sud, de la mà de les pel·lícules que marcaren la infantesa, adolescència i joventut de l'autor. L'enyor mesurat del temps passat es combina amb un record fi i compromés de la societat en què va créxer —a cavall entre l'horta i la gran ciutat— on el cinema tenia una centralitat, que, com tantes altres coses, ha desaparegut.

El veterà i versàtil escriptor Rafael Escobar ens torna a demostrar el domini del llenguatge amb aquesta agradable i intel·ligent narració."

("Tria de Sant Jordi 2024", L'Accent, 22 d'abril de 2024. En línia)