"La literatura catalana, especialment referida al País Valencià, ha ignorat, tradicionalment, el cultiu del gènere literari de la ciència-ficció, considerant-lo un subgènere d'escàs interés literari. Així, la immensa majoria d’escriptors s'ha estimat més mirar cap la terra, esbrinant per quins estranys viaranys la història ens ha dut fins a hui, o preguntant-se per una realitat imposada, o les dificultats en bastir el propi futur, o l'absència d'una vida quotidiana sense recances ni haver de demanar permís per viure, que no mirar cap a dalt, a l'espai exterior, on la literatura té un vastíssim univers per explorar.

La ciència-ficció és un gènere literari (i cinematogràfic) que es basa en uns components extraordinaris i en les possibilitats i facultats atribuïdes a la ciència i la tècnica, i on una part essencial d’aquest gènere és el viatge espacial. Rafael Escobar, amb el mestratge d'especialistes del gènere, com ara Bradbury, Clarke o Asimov, a Històries espectrals (Premi Vila de Puçol, 2009) fa ús de suficients recursos tècnics amb què aconseguir mostrar la realitat de la humana condició també a l'espai, i ens hi ofereix sis relats curts l'acció dels quals es trasllada al voltant de cada un dels planetes del Sistema Solar. A partir d'una anècdota sorgida d'un dibuix en color dels planetes, interpretat com la seqüència de les tonalitats que projecta l'arc de Sant Martí, els escenaris en què es desenvolupa cada relat ens mostren que onsevulla hi viatge un ésser humà hi anirà amb ell la feixuga càrrega de les seues virtuts i misèries. El condemnat que s'allibera de la presó a Deimos exercint el lliure albir; el marit traït que executa a una venjança premeditada, sense moral ni emocions, prop de Júpiter; o els dubtes de l'ordinador de bord a l'executar el programa, lamentant-se per la falta d'alternatives del seu programari."

(Antoni Zaragozà. "Al sistema solar", Levante-emv. Posdata, 11 de març del 2011, p. 5.)