PERE (amb l'informe a les mans amunt i avall): Bé! Doncs fem el que hem de fer i no discutim.
JOAN: Ja te l'has mirat...
PERE: És una responsabilitat de tots! (A TON.) Et toca a tu.
TON (que ja havia començat a dibuixar): Si tu l'has...
(PERE li deixa el full al davant.) És que quan fiques la banya en un forat...! (S'aixeca i llegeix sense convenciment.) «Informe trenta-set mil dos-cents trenta...»
PERE (mortificat): El número no cal...
JOAN (divertit): A mi em fa l'efecte que és el cop de gràcia: trenta-set mil!
TON: «Cel·la trenta-quatre... Parets.» (Revisa les parets.)
PERE (aclaparat): Com se us ha de fer entendre que cal que hi hagi un ordre? (Pausa.) Encara que sembli inútil, no ho és!

(TON revisa. JOAN bufa.)

PERE (insistent): A l'arxiu, hi ha d'haver una història de tot el que passa... Com fa tothom a tot arreu! (Greu.) En aqueixes cel·les, hi ha gent empresonada... És imprescindible que fem un... (No li surt.) un...
JOAN: Informe.
PERE (picat): ...un informe on constin les noves, els incidents, el tràfic de material...
TON: Si fa una colla d'anys que no passa res!...
PERE: Tant li fa!
JOAN (apaivagador): No cridem...
PERE (molt ferm): Les ordenances ho diuen ben clarament! Si no hi estàveu d'acord, per què les vau admetre?
JOAN (fort): si hagués pogut decidir, rai! Em van dir: «Hi ha això.» Vaig pensar que era un joc d'ous... Que els caps se'l creguin, el reglament, mira... Però per què hi hem de creure, nosaltres? Per la por... Ara, d'això a pensar que l'informe, les ordenances... Au, home.
PERE: És la nostra feina!
TON (revisant): «Parets.» (Revisa les parets.)
JOAN (a PERE): Saps què penso?: tant si l'informe és una bestiesa com si no ho és, el fet que cada dia hàgim de discutir a l'hora de fer-lo o de revisar-lo demostra que té una utilitat.
PERE: Això mateix: som una colla de ximplets que necessitem un full de paper per entretenir-nos. Com hi ha món!
TON (revisant els mobles): Hauríem de fer la revisió abans de firmar. Ara, rai!
PERE: I la nostra tranquil·litat?
JOAN: La teva tranquil·litat!
TON (expeditiu): Firmem-lo... i prou!
PERE: I si algú ens la vol jugar? (TON se'l mira estranyat.) Si un dia...
JOAN: No hi tornis... (Beu.)
TON (no sap de què va): Què?
PERE: Si un dia passa res...

(Fragment de l'obra Por. Barcelona: Edicions 62, 1974, p. 33-35)